Quan la tolerància és virtut se sent sincera per a qui la practica i per a qui la rep.
Qui practica la tolerància honestament, no la sent com una càrrega ni com una repressió, i qui la rep experimenta l’amor, la sinceritat i les ganes d’ajudar de l’altre com una oportunitat per poder expressar-se amb llibertat. No hi ha així condescendència en cap dels sentits: positiu ni negatiu; aleshores l’ànima no ha de suportar el teatre de la mentida.
When tolerance is virtue, it feels sincere for those who practice it and for those who receive it.
Whoever practices tolerance honestly does not feel it as a burden or as a repression, and whoever receives it experiences love, sincerity and the desire to help at the other as an opportunity to be able express themselves freely. There is thus no condescension in any of the senses: positive or negative; then the soul does not have to endure the theater of lies.
Cuando la tolerancia es virtud, se siente sincera para quien la practica y para quien la recibe.
Quien practica la tolerancia honestamente, no la siente como una carga ni como una represión, y quien la recibe experimenta el amor, la sinceridad y las ganas de ayudar al otro como una oportunidad para poder expresarse con libertad. No existe así condescendencia en ninguno de los sentidos: positivo ni negativo; entonces el alma no ha de soportar el teatro de la mentira.