Les trobades
Als seus inicis les reunions eren molt properes, Baba era a la distància d’allargar la mà, i només eren unes desenes de fills al voltant del Pare. Després, ja van ser d’uns quants cents i ja, la distància allunyava la Seva presència física. Passats uns quants anys l’increment d’assistència a les Trobades va fer necessari crear un Gran Hall en la que hi cabrien milers; també va canviar l’instrument que les presidia: Dadi Gulzar va començar a ser el receptacle de BapDada, però els fills, en comptes de desencisar-se encara es van aplegar més i més. Jo vaig tenir la fortuna d’assistir presencialment, ara fa 8 anys, a una d’aquelles Trobades, en que, a més de ser-n’hi una munió efervescent d’amor per Déu d’unes 30.000 ànimes/persones, s’hi afegien els que s’hi connectaven on-line d’arreu del món. Amb la pandèmia global, altre cop va haver de canviar el sistema a causa de les restriccions pels contagis, i a causa també de que Dadi Gulzar volà; les trobades van ser en diferit amb l’assistència només dels residents de Madhuban i la Índia. Els estrangers hi assistien on-line. I m’atreveixo a dir que ara, les Trobades ens apleguen a uns quants cents de milers al voltant de les pantalles en aquests moments. En un immediat futur, segurament, ni aquesta Trobada en aquest sistema, potser tampoc serà possible. Però una cosa és ben clara: l’entusiasme i les ganes de trobar-se amb Ell, en comptes de minvar pels obstacles, ens ha fet resistents i adaptables, i ens ha capacitat a fer possible les Trobades subtils quan ja no sigui possible la Trobada física ni la on-line. De fet, cada cop és més evident que la pràctica de la meditació diària fa possible una Trobada diària amb Ell, el Pare de l’ànima, i alhora, totes les ànimes que som, en aquest estat, quan estem concentrades i meditant, estem connectades globalment des d’una forma subtil, a través del nexe de Déu.