Per què emmalaltim?/Why do we get sick?/¿Por qué enfermamos?

A part de tot això que segueix.., també emmalaltim a causa dels nostres propis pensaments. Sé que direu que son els microbis, els bacteris, els virus, els accidents, els desgasts propis de la vida etc., però aquests motius son els instruments per emmalaltir, només.

●Pot ser que hagueu dut una bona vida ara, però encara existeixen els pecats de naixements anteriors. Només a través del poder del record es poden eliminar. Baba us diu: Si seieu en el record, el vostre cos s’alliberarà de la malaltia.

Això explica que potser ara som persones bones i molt correctes.., però en l’ànima resten els errors comesos en anteriors vides, i que només tenint una bona connexió intel·lectual amb Déu es poden anar dissolent aquests records. Déu (Baba, com a Mare/Pare) ens diu que si El recordem, el cos s’alliberarà de la malaltia, però no així de literal, sinó de la consciència i del patiment que suposa el fet d’estar malalt. La malaltia seguirà el seu curs.

●Quan una persona emmalalteix, significa que està saldant els seus propis comptes; els comptes kàrmics d’innumerables naixements s’han de saldar. No tingueu el pensament: Som fills de Déu, així doncs, per què estem sofrint? El Pare ha explicat que aquests son els pecats d’innumerables naixements.

La malaltia és una forma de netejar l’ànima dels errors comesos no només en aquest naixement actual, sinó de qui sap quants naixements anteriors a aquest. L’ànima ha de descarregar-se de tot aquest llast abans de partir, i només hi han dues maneres de fer-ho: patint malalties o meditant en connexió amb Déu. Si no es fa el mètode de la meditació/ioga en record del Pare, s’haurà de fer de l’altra manera, amb la malaltia. Tant si hi ha la consciència de ser un fill de Déu o no, els errors comesos s’han de dissoldre igualment, doncs s’han acumulat a l’ànima i l’ànima ha de recuperar les ales per poder volar altre cop quan deixi el cos.

●A algú que se suïcida se’l coneix com a un gran pecador. Si una ànima mata al seu propi cos, no es bo. Una persona li pot «tallar el coll» a algú altre, però això significa «tallar-se el propi coll».

Potser el suïcidi ha passat pel cap de molts que pateixen malalties punyents o terminals, però això no serveix per res, doncs l’ànima l’únic que ha fet es intervenir i carregar-se encara més de llast al seu compte kàrmic, que haurà de saldar en el proper naixement. I el fet de matar a algú altre, tant si es en una acció de revenja, o en una guerra, etc.., acumularà una bona càrrega de llast a l’ànima igual que quan algú se suïcida; l’ànima ha matat el cos d’una altra ànima.

ENLLAÇ: el sofriment aquest es pot saldar en felicitat

Apart from all this that follows…, we also get sick because of our own thoughts. I know you will say that they are microbes, bacteria, viruses, accidents, the wear and tear of life etc., but those reasons are only instruments to make you sick.

●You may have led a good life now, but the sins of previous births still exist. Only through the power of remembrance can they be removed. Baba tells you: If you sit in remembrance, your bodies are freed from disease.

This explains that perhaps now we are good and very correct people…, but in the soul the mistakes made in previous lives remain, and that only by having a good intellectual connection with God can these memories be dissolved. God (Baba, as Mother/Father) tells us that if we remember Him, the body will be freed from the disease, but not quite literally, but from the conscience and suffering that being sick entails. The disease will run its course.

● When a person is sick, it means that he is liquidating his own bills; the karmic accounts of innumerable births have to be settled. Do not have the thought: We are children of God, so why are we suffering. The Father has explained that these are the sins of innumerable births.

Illness is a way of cleansing the soul of mistakes made not only in that current birth, but in who knows how many births prior to it. The soul must unload all this ballast before leaving, and there are only two ways to do it: suffering from illness or meditating in connection with God. If the meditation/yoga method is not done in remembrance of the Father, it should be done the other way, with illness. Whether there is consciousness of being a child of God or not, the mistakes made must be dissolved anyway, for they have accumulated in the soul and the soul must regain its wings so that it can fly again when it leaves the body.

●Someone who commits suicide is known as a great sinner. If a soul kills its own body, it is not good. A person can «cut someone else’s throat», but this means «cut your own throat».

Perhaps suicide has crossed the minds of many who suffer from heartbreaking or terminal illnesses, but that is useless, because the only thing the soul has done is intervene and burden its karmic account even more, which will have to be settled in the future next birth. And the fact of killing another, either in an action of revenge, or in a war, etc.., will accumulate a good load of ballast in the soul just like when someone commits suicide; the soul has killed the body of another soul.

LINK: this suffering can be settled in happiness

Aparte de todo esto que sigue.., también enfermamos a causa de nuestros propios pensamientos. Sé que diréis que son los microbios, las bacterias, los virus, los accidentes, el desgaste propio de la vida etc., pero esos motivos son instrumentos para enfermar, solamente.

●Puede ser que hayáis llevado una buena vida ahora, pero aún existen los pecados de nacimientos anteriores. Sólo a través del poder del recuerdo se pueden eliminar. Baba os dice: Si os sentáis en el recuerdo, vuestros cuerpos se liberan de la enfermedad.

Esto explica que quizás ahora somos personas buenas y muy correctas.., pero en el alma quedan los errores cometidos en anteriores vidas, y que sólo teniendo una buena conexión intelectual con Dios se pueden ir disolviendo estos recuerdos. Dios (Baba, como Madre/Padre) nos dice que si Le recordamos, el cuerpo se liberará de la enfermedad, pero no así de literal, sino de la conciencia y del sufrimiento que supone estar enfermo. La enfermedad seguirá su curso.

●Cuando una persona enferma, significa que está saldando sus propias cuentas; las cuentas kármicas de innumerables nacimientos se tienen que saldar. No tengáis el pensamiento: Somos hijos de Dios, así es que, ¿por qué estamos sufriendo. El Padre ha explicado que éstos son los pecados de innumerables nacimientos.

La enfermedad es una forma de limpiar el alma de los errores cometidos no sólo en ese nacimiento actual, sino de quién sabe cuántos nacimientos anteriores al mismo. El alma debe descargarse de todo este lastre antes de partir, y sólo hay dos formas de hacerlo: sufriendo enfermedades o meditando en conexión con Dios. Si no se hace el método de la meditación/yoga en recuerdo del Padre, deberá hacerse del otro modo, con la enfermedad. Tanto si existe la conciencia de ser un hijo de Dios o no, los errores cometidos deben disolverse igualmente, pues se han acumulado en el alma y el alma debe recuperar las alas para poder volar de nuevo cuando deje el cuerpo.

●A alguien que se suicida se le conoce como un gran pecador. Si un alma mata su propio cuerpo, no es bueno. Una persona puede «cortarle la garganta» a alguien más, però esto significa «cortar vuestra propia garganta».

Quizás el suicidio ha pasado por la cabeza de muchos que padecen enfermedades desgarradoras o terminales, pero eso no sirve para nada, pues el alma lo único que ha hecho es intervenir y cargar aún más de lastre su cuenta kármica, que habrá que saldar en el próximo nacimiento. Y el hecho de matar a otro, ya sea en una acción de venganza, o en una guerra etc.., acumulará una buena carga de lastre en el alma al igual que cuando alguien se suicida; el alma ha matado al cuerpo de otra alma.

ENLACE: este sufrimiento se puede saldar en felicidad