Reflexió de la Setmana 3 de juliol de 2022
Els vuit poders (primera part)
El poder de Retreure’s. Hi ha moments a la vida en què necessito retirar la meva energia d’una situació determinada. De vegades puc fer mentalment un pas enrere, ubicar-me al balcó a observar la resta o fins i tot a mi mateixa. I hi ha vegades que necessito sortir i anar-me’n del tot del lloc. Penso com serà per a un astronauta, algú que veu el planeta Terra per primera vegada des de l’espai, des del lloc més retirat possible. La seva perspectiva de segur serà molt diferent.
El poder de Deixar anar. Sento el passat com si fossin cadenes que em lliguen fortament a coses irrellevants que ja no funcionen ni m’ajuden. Si és cert que la majoria dels meus pensaments són d’alguna manera sobre el passat, i si és cert que els meus pensaments creen el meu futur, aleshores, tret que aturi aquesta dinàmica mental desgastadora estic condemnada a tornar a generar el passat. Per això, faré alguna cosa: deixar que aquests pensaments s’elevin fins a perdre’s, i com més s’allunyin, més lleugera em sentiré i més quieta es tornarà la meva ment.
El poder de Tolerar. Res al món és perfecte. Hi ha vegades que les coses no són ni de bon tros com m’agradaria, i hi ha vegades que acabo seguint la petjada de l’energia negativa d’una altra persona. Però si vull mantenir-me fort i feliç no em puc permetre reaccionar per tot, o prendre-m’ho tot de manera personal. Un arbre li fa ombra i descans fins i tot a qui el tala. Així, jo també he d’estar per damunt dels insults. Quan una tempesta ataca l’arbre, aquest no es defensa, no es pren la tempesta com una cosa personal. Se sacseja i balanceja… fins que la tempesta s’acaba.
El poder d’acceptar. Quant de dolor es produeix per la porfídia del meu ego a no acceptar “el que és” i insistir a aferrar-me al que “ha de ser”. Tanmateix, enfrontar la realitat té un sentit: Acceptar “el que és”… i després escoltar què segueix. Deixar anar el control. Aprendre a confiar, i mentre flueixo sense esforç entre les corbes d’aquest recorregut, la vida es fa tan fàcil com la d’un riu que avança cap a l’oceà.
Extracte del llibre:
LES QUATRE CARES DE LA DONA,
Caroline Ward
Week Reflection July 3, 2022
The Eight Powers (Part One)
The power to withdraw. There are times in life when I need to withdraw my energy from a certain situation. Sometimes I can mentally take a step back, stand on the balcony to observe the rest or even myself. And there are times when I need to get out and leave the place entirely. I think what it will be like for an astronaut, someone who sees the planet Earth for the first time from space, from the most remote place possible. His perspective will surely be very different.
The power of letting go. I feel the past as if they were chains that tie me tightly to irrelevant things that no longer work or help me. If it’s true that most of my thoughts are somehow about the past, and if it’s true that my thoughts create my future, then unless I stop that draining mental dynamic I’m doomed to re-create the past. So I am going to do something: let these thoughts rise until they are lost, and the farther they go, the lighter I will feel and the quieter my mind will become.
The power to tolerate. Nothing in the world is perfect. There are times when things are not at all the way I would like them to be, and there are times when I end up following the trail of someone else’s negative energy. But if I want to stay strong and happy, I can’t afford to react to everything, or take everything personally. A tree gives shade and rest even to those who cut it down. Thus, I too must be above insults. When a storm attacks the tree, it does not defend itself, it does not take the storm personally. It shakes and sways… until the storm is over.
The power of Accept. How much pain is caused by the stubbornness of my ego in not accepting “what is” and insisting on clinging to what “should be”. However, facing reality makes sense: Accept “what is”… and then listen to what’s next. Drop the control. Learn to trust, and as I effortlessly flow through the curves of this journey, life becomes as easy as a river flowing towards the ocean.
Excerpt from the book:
THE FOUR FACES OF WOMEN,
Caroline Ward
Reflexión de la Semana 3 de julio 2022
Los ocho poderes (primera parte)
El poder de Retraerse. Hay momentos en la vida en los que necesito retirar mi energía de una determinada situación. A veces puedo dar mentalmente un paso atrás, ubicarme en el balcón a observar al resto o incluso a mí misma. Y hay veces en que necesito salir e irme por completo del lugar. Pienso cómo será para un astronauta, alguien que ve el planeta Tierra por primera vez desde el espacio, desde el lugar más retirado posible. Su perspectiva seguro será muy diferente.
El poder de Soltar. Siento el pasado como si fueran cadenas que me atan fuertemente a cosas irrelevantes que ya no funcionan ni me ayudan. Si es cierto que la mayoría de mis pensamientos son de algún modo sobre el pasado, y si es cierto que mis pensamientos crean mi futuro, entonces, a menos que detenga esa dinámica mental desgastadora estoy condenada a volver a generar lo pasado. Por eso, voy a hacer algo: dejar que estos pensamientos se eleven hasta perderse, y mientras más se alejen, más liviana me sentiré y más quieta se volverá mi mente.
El poder de Tolerar. Nada en el mundo es perfecto. Hay veces en que las cosas no son para nada como me gustaría, y hay veces en que termino siguiendo la huella de la energía negativa de otra persona. Pero si quiero mantenerme fuerte y feliz no me puedo permitir reaccionar ante todo, o tomarme todo de manera personal. Un árbol le da sombra y descanso incluso a quien lo tala. Así, también yo debo estar por encima de los insultos. Cuando una tempestad ataca el árbol, este no se defiende, no se toma la tempestad como algo personal. Se sacude y balancea… hasta que la tempestad se acaba.
El poder de Aceptar. Cuanto dolor se produce por la porfía de mi ego en no aceptar “lo que es” e insistir en aferrarme a lo que “debe ser”. Sin embargo, enfrentar la realidad tiene un sentido: Aceptar “lo que es”… y luego escuchar qué sigue. Soltar el control. Aprender a confiar, y mientras fluyo sin esfuerzo por entre las curvas de este recorrido, la vida se hace tan fácil como la de un río que avanza hacia el océano.
Extracto del libro:
LAS CUATRO CARAS DE LA MUJER,
Caroline Ward
Copyright © 2016 Asociación Espiritual Mundial Brahma Kumaris
C/Porta 9, Barcelona 08016
T. 34 93 4877667 –Web nacional: www.brahmakumaris.es
Web internacional: www.brahmakumaris.org
Blog: brahmakumarisbarcelona.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/brahmakumarisbarcelona