Una dolça abraçada/A sweet hug/Un dulce abrazo
Els arbres no es poden moure ells sols del lloc on han arrelat. Gelades, calorades, agressions, tal.les.., fins i tot, son capaços de tornar a rebrotar de la seva soca, també d’integrar qualsevol cosa que els impedeixi créixer, fer-s’ho seu i seguir creixent al seu voltant. Els humans sembla ser que ho tenim més fàcil, tenim cames, braços i podem discernir. Aleshores, com és que ens sentim tan ofegats quan ens veiem immersos en dificultats? Ens falta potser l’auto-estima que cal per ser valents i afrontar amb l’alegria que dóna viure? Ell, Déu ens ha dit que ja ho tenim tot dins nostre, només cal fer-ho emergir.
Trees cannot move themselves from the place where they have taken root. Frost, heat, aggression, felling…, they are even capable of sprouting again from their stump, also of integrating anything that prevents them from growing, making it their own and continuing to grow around it. Humans seem to have it easier, we have legs, arms and we can discern. So why do we feel so drowned when we are immersed in difficulties? Do we perhaps lack the self-esteem that is needed to be brave and face with the joy that comes from living? He, God has told us that we already have everything within us, it is enough to make it emerge.
Los árboles no pueden moverse ellos solos del lugar donde han arraigado. Heladas, caloradas, agresiones, talas.., incluso, son capaces de volver a rebrotar de su cepa, también de integrar cualquier cosa que les impida crecer, hacérselo suyo y seguir creciendo a su alrededor . Los humanos parece ser que lo tenemos más fácil, tenemos piernas, brazos y podemos discernir. Entonces, ¿por qué nos sentimos tan ahogados cuando nos vemos inmersos en dificultades? ¿Nos falta quizás la autoestima que hace falta para ser valientes y afrontar con la alegría que da vivir? Él, Dios nos ha dicho que ya lo tenemos todo en nuestro interior, basta con hacerlo emerger.
luminiscències 2013/2023 