Fills de Déu
Diuen que de tal fusta tal estella.
♥Feu-vos de tan primera classe que el vostre estatus es faci més elevat que el Meu.
Si som fills de Déu com a ànimes.., com és que no tenim la mateixa manera de pensar que Ell?
A casa d’algú, també els fills, de vegades son tot el contrari als pares, oi? Però, en el fons, només és un acte de rebel·lió per part del tràngol de l’adolescència. Després.., quan tot s’ha posat al seu lloc, possiblement tornarà a venir al caràcter d’aquests, els exemples silenciosos no imposats del comportament dels seus pares i que s’imprimeixen al cor directament. I allò serà el tarannà dels fills: de tals fustes tals estelles.
Encara que no coneguem directament a Déu.., podem imaginar la seva manera de pensar. Com més pensem en Ell, més ens impregnarem de la Seva essència i llavors ja no seran imaginacions, ja que Ell ens diu que mitjançant recordar-Lo a Ell es crea la connexió; és el vincle que dóna força a l’ànima per canviar el seu comportament.
Children of God
They say that therefore like wood is, such the chip are.
♥Make yourselves so first class that your status becomes higher than Mine.
If we are children of God as souls…, why don’t we have the same way of thinking as Him?
In someone’s house, also the children, sometimes they are the opposite of the parents, right? But, deep down, it is only an act of rebellion on the part of the trance of adolescence. Later…, when everything has been put in its place, it will possibly return to their character, the silent, unimposed examples of the behavior of their parents and which are imprinted directly on the heart. And that will be the mood of the children: from such wood such chips.
Even if we don’t know God directly…, we can imagine his way of thinking. The more we think about Him, the more we will impregnate ourselves with His essence and then they will no longer be imaginations, since He tells us that by remembering Him the connection is created; it is the link that gives strength to the soul to change his behavior.
Hijos de Dios
Dicen que de tal madera tal astilla.
♥Haceos de tan primera clase que vuestro estatus se haga más elevado que el Mio.
Si somos hijos de Dios como almas.., ¿por qué no tenemos la misma manera de pensar que Él?
En casa de alguien, también los hijos, a veces son todo lo contrario a los padres, ¿no? Pero, en el fondo, sólo es un acto de rebelión por parte del trance de la adolescencia. Después.., cuando todo se ha puesto en su sitio, posiblemente volverá a venir al carácter de éstos, los ejemplos silenciosos no impuestos del comportamiento de sus padres y que se imprimen en el corazón directamente. Y eso será el talante de los hijos: de tales maderas tales astillas.
Aunque no conozcamos directamente a Dios.., podemos imaginar su forma de pensar. Cuanto más pensemos en Él, más nos impregnaremos de Su esencia y entonces ya no serán imaginaciones, ya que Él nos dice que mediante recordarle a Él se crea la conexión; es el vínculo que da fuerza al alma para cambiar su comportamiento.