luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

No permetis el desànim/Do not allow discouragement/No permitas el desánimo

No permetis el desànim

La terra pot semblar erma, però.., mira quina fruita hi ha allà al terra! Alça la vista, perquè d’algún arbre ha caigut!

De vegades ens sentim sense esperança, ens desanimem, però, sempre hi ha alguna cosa dins nostre que mai es marceix. Parem atenció perquè sempre trobarem la guspira que encén les ganes de seguir endavant.
El desànim és quelcom que danya l’ànima: des…ànim. És com si ens desconnectéssim del que dóna vida al cos. No caiguem en el parany del desànim. Som la guspira que manté a aquest cos en vida. Si sentim que la guspira s’apaga, alcem la vista al cel.., perquè més enllà de tot hi ha la mà que sosté la torxa eterna que nodreix la guspira. Només cal connectar-s’hi amb el pensament, i, l’ànima (la guspira) torna a centellejar.

Do not allow discouragement

The land may seem barren, but… look what fruit is there on the ground! Look up, because from some tree has fallen!

Sometimes we feel hopeless, we get discouraged, but there is always something inside us that never withers. Let’s pay attention because we will always find the spark that ignites the desire to move forward.
Discouragement is something that damages the soul: discouragement. It is as if we disconnected from what gives life to the body. Let’s not fall into the trap of discouragement. We are the spark that keeps this body alive. If we feel that the spark goes out, let’s look up to heaven…, because beyond everything is the hand that holds the eternal torch that nourishes the spark. It is enough to connect with Him with the thought, and the soul (the spark) sparks again.

No permitas el desánimo

La tierra puede parecer yerma, pero… ¡mira qué fruta hay allí en el suelo! ¡Alza la vista, porque de algún árbol se ha caído!

A veces nos sentimos sin esperanza, nos desanimamos, pero, siempre hay algo en nuestro interior que nunca se marchita. Prestemos atención porque siempre encontraremos la chispa que enciende las ganas de seguir adelante.
El desánimo es algo que daña el alma: des…ánimo. Es como si nos desconectáramos de lo que da vida al cuerpo. No caigamos en la trampa del desánimo. Somos la chispa que mantiene a este cuerpo en vida. Si sentimos que la chispa se apaga, levantemos la vista al cielo.., porque más allá de todo está la mano que sostiene la antorcha eterna que nutre la chispa. Basta con conectarse con Él con el pensamiento, y, el alma (la chispa) vuelve a chispear.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: