Quan m’adono dic, prou!
Fa molt de temps.., ja he perdut la noció de quan va començar això, que només ens atrau veure el pitjor de tothom, i també som tan crítics i sensors amb nosaltres mateixos, que potser per això ha crescut tant l’índex de depressions i suïcidis en totes franges d’edats.
Si algú fa una cosa equivocada en lloc d’arriscar la teva pau
formulant queixes en la teva ment, pregunta’t
“Què puc fer per ajudar aquesta persona?”
Els bons sentiments envers els altres són com les pomades
que curen ferides i restableixen l’amistat i les relacions.
Els bons sentiments es creen en la ment, es transmeten
mitjançant la teva actitud i es reflecteixen en els teus ulls
i el teu somriure.
Somriure obre el cor i una mirada pot fer
que es produeixin miracles.
(Pensaments de pau, Enric Simó
-ISBN:84-931939-6-8)
He vist i he patit en altres i en mi mateixa, el què es produeix quan es fa impossible sortir d’aquesta roda de negativitat i crítica. La ment va bombardejant imatges de reprovació envers els altres i també quan es tracta de mi mateixa. Per molt que intenti desviar la conversa cap a coses boniques, sempre es troba un nexe amb la crítica i cap a només voler analitzar allò obscur que es veu en algú, o en alguna situació, o que veig en algú o en mi mateixa. És absolutament des-energitzant i s’acaba completament pesarós, esgotat i cansat mentalment. Si es manté aquesta actitud molt de temps, més ens costarà trencar aquest cercle viciós. Però cal fer un acte de valentia i donar una cossa a aquesta roda per a esmossar-la i poder-ne sortir. Dir prou!, adonar-se’n de la trampa!, i ja està! Quan ens adonem ens tornem amos del nostre destí.
When I realize I say, enough!
A long time ago… I have already lost track of when this started, that we are only attracted to see the worst in everyone, and we are also so critical and sensitive to ourselves, that perhaps that is why the rate of depression and suicide has grown so much in all age ranges.
If someone does the wrong thing instead of risking your peace
formulating complaints in your mind, ask yourself
“What can I do to help that person?”
Good feelings towards others are like ointments
that heal wounds and restore friendship and relationships.
Good feelings are created in the mind, they are transmitted
through your attitude and are reflected in your eyes
and your smile.
Smiling opens the heart and a look can do
miracles happen.
(Thoughts of peace, Enric Simó
-ISBN:84-931939-6-8)
I have seen and suffered in others and in myself, what occurs when it becomes impossible to get out of that wheel of negativity and criticism. The mind is bombarding images of disapproval towards others and also when it comes to myself. As much as I try to divert the conversation towards beautiful things, there is always a link with criticism and I only want to analyze how dark someone is seen, or in a situation, or what I see in someone or in myself. It is absolutely de-energizing and you end up completely regretful, exhausted and mentally tired. If this attitude is maintained for a long time, it will be more difficult for us to break this vicious circle. But you have to do an act of bravery and kick that wheel, make a notch in it and get out of it. Say enough! Realize the trap! And that’s it! When we realize we become masters of our destiny.
Cuando me doy cuenta digo, ¡basta!
Hace mucho tiempo.., ya he perdido la noción de cuándo empezó esto, que sólo nos atrae ver lo peor de todos, y también somos tan críticos y sensores con nosotros mismos, que quizá por eso ha crecido tanto el índice de depresiones y suicidios en todos los rangos de edades.
Si alguien hace algo equivocado en lugar de arriesgar tu paz
formulando quejas en tu mente, pregúntate
“¿Qué puedo hacer para ayudar a esa persona?”
Los buenos sentimientos hacia los demás son como las pomadas
que curan heridas y restablecen la amistad y las relaciones.
Los buenos sentimientos se crean en la mente, se transmiten
mediante tu actitud y se reflejan en tus ojos
y tu sonrisa.
Sonreír abre el corazón y una mirada puede hacer
que se produzcan milagros.
(Pensamientos de paz, Enric Simó
-ISBN:84-931939-6-8)
He visto y he sufrido en otros y en mí misma, lo que se produce cuando se hace imposible salir de esa rueda de negatividad y crítica. La mente va bombardeando imágenes de reprobación para con los demás y también cuando se trata de mí misma. Por mucho que intente desviar la conversación hacia cosas bonitas, siempre se encuentra un nexo con la crítica y hacia sólo querer analizar lo oscuro que se ve en alguien, o en alguna situación, o que veo en alguien o en mí misma. Es absolutamente des-energizante y se acaba completamente pesaroso, agotado y cansado mentalmente. Si se mantiene esa actitud mucho tiempo, más nos costará romper ese círculo vicioso. Pero hay que hacer un acto de valentía y dar un puntapié a esa rueda, hacerle una muesca y poder salir de ella. ¡Decir basta!, ¡darse cuenta de la trampa!, ¡y ya está! Cuando nos damos cuenta nos volvemos dueños de nuestro destino.