luminiscències 2013/2023

Tu pensamiento construye tu realidad

Què significa religió?/What does religion mean?/¿Qué significa religión?

Què és religió?

Des dels grecs passant pels romans i acabant en l’actualitat, la religió ha estat molt difícil de definir i concretar. I això pot ser degut a que s’ha anat trobant amb les diferents evolucions del pensament. Cadascú pot fer una definició que li escaigui millor com a resultat de les seves pròpies experiències. La meva, en aquest moment, és que la religió és una manera de viure; allò que penses, i fas cada dia està envoltat d’una sèrie de rituals que vas repetint, tot i no ser necessàriament de cap tendència espiritual.

Filosòficament, la religió pot ser un estil de vida, un camí cap a la plenitud, una plenitud que inicia des del mateix instant que se’n cobra consciència. En un sentit més ampli, també es fa servir per referir-se a una obligació de consciència que impel·leix al compliment d’un deure.

Definint religió: Friedrich Schleiermacher: «sentiment de dependència absoluta» William James  subratlla més aviat «el caràcter entusiasta de l’adhesió» La coneguda definició del sociòleg francès Durkheim: «Una religió és un sistema solidari de creences i de pràctiques relatives a les coses . Rudolf Otto en la seva obra, El sant, publicada el 1917, indica com a essència de la consciència religiosa el temor reverencial davant allò que, sent desconegut (mysterium), alhora esglaia (tremendum) i atrau gairebé irresistiblement (fascinans). Tanmateix, aquests elements que Otto refereix com a propis de l’experiència religiosa semblen estar absents a les religions asiàtiques. A partir del segle XVIII, amb la irrupció de l’humanisme i el moviment dels il·lustrats a Europa, s’intenta separar la doctrina de l’Estat de la doctrina religiosa. Als països asiàtics, la separació entre Estat i religió està més o menys implícita de cert laïcisme en ser països on coexisteixen diferents religions.

Oblideu el cos i totes les religions del cos, romaneu en la religió de l’ésser i recordeu el Pare, i els vostres pensaments finals us portaran al vostre destí.

El cos que tenim ens marca un ritme. Si està sa o està malalt, anirem a una velocitat o a una altra, haurem de fer unes coses o n’haurem de fer unes altres, podrem treballar o ens haurem de quedar en repòs. Tota aquesta activitat etc., vinculada al cos, no té res a veure amb l’ànima que som, només son rituals per seguir en aquesta Terra, de fet, necessaris. Aquesta correlació d’activitats relacionades amb el cos se’n diu les religions del cos, i, tota l’activitat relacionada amb l’ànima és la religió de l’ésser.
Es diu que en els últims moments abans d’abandonar el cos, els pensaments influeixen en el destí de l’ànima. En el punt d’avui es diu que en aquells instants l’hem de recordar a Ell, Déu, i així el nostre destí hi estarà relacionat. No obstant això, ens alerta que practiquem tant com puguem la recomanació, doncs sinó ens distreure’m pel dolor o per la por de la incertesa d’aquells moments àlgids.

What is religion?

From the Greeks through the Romans and ending today, religion has been very difficult to define and concretize. And this may be due to the fact that he has been encountering the different evolutions of thought. Each one can make a definition that corresponds better to him as a result of his own experiences. Mine, right now, is that religion is a way of life; what you think, and do every day, is surrounded by a series of rituals that you repeat, despite not necessarily being of any spiritual tendency.

Philosophically, religion can be a lifestyle, a path to fulfillment, a fulfillment that begins from the moment you become aware of it. In a broader sense, it is also used to refer to an obligation of conscience that impels the fulfillment of a duty.

Defining religion: Friedrich Schleiermacher: “feeling of absolute dependence” William James rather emphasizes “the enthusiastic character of adherence” The well-known definition of the French sociologist Durkheim: “A religion is a solidary system of beliefs and practices related to sacred things . Rudolf Otto in his work, The Holy, published in 1917, indicates as the essence of religious consciousness the awe of that which, being unknown (mysterium), at the same time overwhelms (tremendum) and attracts almost irresistibly (fascinans). However, these elements that Otto refers to as belonging to the religious experience seem to be absent in Asian religions. Starting in the 18th century, with the emergence of humanism and the Enlightenment movement in Europe, attempts were made to separate the doctrine of the State from the religious doctrine. In Asian countries, the separation between State and religion is more or less implicit in a certain secularism, as they are countries where different religions coexist.

Forget the body and all religions of the body, remain in the religion of being and remember the Father, and your final thoughts will lead you to your destination.

The body we have sets a rhythm. If he is healthy or sick, we will go at one speed or another, we will have to do some things or we will have to do others, we will be able to work or we will have to rest. All this activity etc., linked to the body, has nothing to do with the soul that we are, they are only rituals to follow on this Earth, in fact, necessary. This correlation of activities related to the body is called the religions of the body, and all the activity related to the soul is the religion of the being.
It is said that in the last moments before leaving the body, thoughts influence the destiny of the soul. At today’s point it is said that in those moments we must remember Him, God, and thus our destiny will be related to him. However, it warns us that before it happens we practice the recommendation as much as we can, otherwise we get distracted by pain or fear of the uncertainty of those critical moments.

¿Qué es religión?

Desde los griegos pasando por los romanos y terminando en la actualidad, la religión ha sido muy difícil de definir y concretar. Y esto puede deberse a que se ha ido encontrando con las diferentes evoluciones del pensamiento. Cada uno puede hacer una definición que le corresponda mejor como resultado de sus propias experiencias. La mía, en este momento, es que la religión es una manera de vivir; lo que piensas, y haces cada día, está rodeado de una serie de rituales que vas repitiendo, a pesar de no ser necesariamente de ninguna tendencia espiritual.

Filosóficamente, la religión puede ser un estilo de vida, un camino hacia la plenitud, una plenitud que inicia desde el mismo instante que se cobra conciencia de la misma. En un sentido más amplio, también se utiliza para referirse a una obligación de conciencia que impele al cumplimiento de un deber.

Definiendo religión:  Friedrich Schleiermacher: «sentimiento de dependencia absoluta»  William James  subraya más bien «el carácter entusiasta de la adhesión» La conocida definición del sociólogo francés  Durkheim : «Una religión es un sistema solidario de creencias y de prácticas relativas a las cosas sagradas.  Rudolf Otto en su obra, Lo santo, publicada en 1917, indica como esencia de la consciencia religiosa el temor reverencial ante aquello que, siendo desconocido (mysterium), al mismo tiempo sobrecoge (tremendum) y atrae casi irresistiblemente (fascinans)Sin embargo, estos elementos que Otto refiere como propios de la experiencia religiosa parecen estar ausentes en las religiones asiáticas. A partir del siglo XVIII, con la irrupción del humanismo y el movimiento de los ilustrados en Europa, se intenta separar la doctrina del Estado de la doctrina religiosa. En los países asiáticos, la separación entre Estado y religión está más o menos implícita de cierto laicismo al ser países en donde coexisten distintas religiones.

Olvidad el cuerpo y todas las religiones del cuerpo, permaneced en la religión del ser y recordad al Padre, y vuestros pensamientos finales os llevarán a vuestro destino.

El cuerpo que tenemos marca un ritmo. Si está sano o está enfermo, iremos a una velocidad u otra, deberemos hacer unas cosas o deberemos hacer otras, podremos trabajar o deberemos quedarnos en reposo. Toda esta actividad etc., vinculada al cuerpo, nada tiene que ver con el alma que somos, sólo son rituales para seguir en esta Tierra, de hecho, necesarios. Esta correlación de actividades relacionadas con el cuerpo se llama las religiones del cuerpo, y toda la actividad relacionada con el alma es la religión del ser.
Se dice que en los últimos momentos antes de abandonar el cuerpo, los pensamientos influyen en el destino del alma. En el punto de hoy se dice que en aquellos instantes debemos recordarle a Él, Dios, y así nuestro destino estará relacionado con Él. Sin embargo, nos alerta de que antes que suceda practiquemos tanto como podamos la recomendación, pues sino, nos distraemos por el dolor o por el miedo a la incertidumbre de aquellos momentos álgidos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: