luminiscències 2013/2023

Tu pensamiento construye tu realidad

Llum clandestina/Clandestine light/Luz clandestina

Llum clandestina

Sota la llum d’una llanterna t’adones que hi han formes de viure tan diferents a la ciutat…
Algú em comentava l’altre dia que ara hi ha el costum de robar els catalitzadors dels vehicles. Sembla ser que aquesta mala feina la fan amb nocturnitat. Com que allà on visc és un lloc que no hi ha gaire gent comparat amb la ciutat.., ni se’m hagués acudit que això passés. Però, cal que passis un temps a la urbs per posar-te al dia.
Escric això sota la llum de la llanterna del mòbil perquè em sembla més prudent, doncs hi havia algú fent una lleugera remor a les 4 de la matinada, aquí fora, al carrer, i la meva finestra hi dóna just al davant. He sentit soroll de ferros i.., ja podeu pensar què m’he imaginat, oi? Però no!, era un pobre home més aviat gran i molt abrigat que recollia restes d’enderrocs amb una carreta i ho anava guardant a la furgo que tenia estacionada al davant de casa.
Sembla que hi ha gent que ha de fer mans i mànigues per sobreviure. De segur que no em puc imaginar la misèria que passa molta gent; tampoc em puc imaginar jo mateixa tornant a viure a la ciutat.
Quan hi va haver la guerra civil, els que s’espavilaven de la ciutat, se’n anaven a pidolar als poblets i als masos, perquè a la urbs, la misèria ofegava la gent. Sé que si trobaven una pell de plàtan pel carrer feien festa! Pel que es veu, res ha canviat tot i ser al 2023, al dos-mil·lenni estendard de l’avantguarda dels avenços tecnològics plasmats en les novel·les de ciència-ficció que llegia el meu pare i que jo fullejava… Sembla que sí, que quelcom ha canviat.., que falta amor per la gent i en la gent.
Diuen que som massa gent, però jo diria que n’hi han masses que no en tenen mai prou de riquesa i que la treuen d’un lloc per guardar-se-la i acumular. Aquests que es fan rics a costa de la misèria de la gent, els dic que arribarà un moment que la riquesa no els servirà de res, només de llastre a la seva ànima, que, en aquells moments els farà patir moltíssim perquè s’adonaran que no es poden endur res. En canvi, els que no tenen res, se’n aniran alleugerits i tranquils perquè no tindran res per a perdre sinó per a guanyar; la pau.

Clandestine light

Under the light of a flashlight you realize that there are so many different ways of living in the city…
Someone told me the other day that there is now a custom of stealing catalytic converters from vehicles. It seems that they do this bad job at night. Because where I live is a place where there aren’t many people compared to the city.., I never would have thought that this would happen. But you need to spend some time in the city to catch up.
I’m writing this under the light of my cellphone flashlight because I think it’s safer because there was someone making a slight noise at 4:00 a.m. outside here on the street, and my window is right in front of it. I heard the sound of irons and… you can imagine what I imagined, right? But no!, he was a poor man rather older and very warm who collected debris from demolitions with a wheelbarrow and kept it in the van he had parked in front of the house.
It seems that there are people who must do the unspeakable to survive. I certainly can’t imagine the misery many people go through; I can’t imagine myself living in the city again either.
When there was the civil war, those who arranged in the city, went to beg in the villages and in the farmhouses, because in the city, misery drowned people. I know if they found a banana skin on the street they would party! As you can see, nothing has changed despite being in 2023, the two-millennium standard of the cutting edge of technological advances embodied in the science fiction novels that my father read and that I leafed through… It seems that yes, that something has changed…, that there is a lack of love for people and in people.
They say that we are too many people, but I would say that there are too many who never have enough wealth and who take it from somewhere to keep it and accumulate it. Those who get rich at the expense of people’s misery, I tell them that there will come a time when wealth will be of no use to them, only as a burden to their souls, which, in those moments, will make them suffer a lot because they will realize that they can’t take anything with them. On the other hand, those who have nothing will leave relieved and calm because they will have nothing to lose but to gain; the peace.

Luz clandestina

Bajo la luz de una linterna te das cuenta de que hay formas de vivir tan diferentes en la ciudad…
Alguien me comentaba el otro día que ahora existe la costumbre de robar los catalizadores de los vehículos. Parece ser que este mal trabajo lo realizan con nocturnidad. Como allí donde vivo es un lugar que no hay mucha gente comparado con la ciudad.., ni se me hubiera ocurrido que esto ocurriera. Pero es necesario que pases un tiempo en la urbe para ponerte al día.
Escribo esto bajo la luz de la linterna del móvil porque me parece más prudente, pues había alguien haciendo un ligero rumor a las 4 de la madrugada, aquí fuera, en la calle, y mi ventana le da justo delante. He oído ruido de hierros y.., ya puede pensar qué me he imaginado, ¿verdad? ¡Pero no!, era un pobre hombre más bien mayor y muy abrigado que recogía restos de escombros con una carreta y lo iba guardando en la furgo que tenía estacionada delante de casa.
Parece que hay gente que debe hacer lo indecible para sobrevivir. Seguro que no puedo imaginar la miseria que pasa mucha gente; tampoco puedo imaginarme yo misma volviendo a vivir en la ciudad.
Cuando hubo la guerra civil, los que se espabilaban de la ciudad, se iban a mendigar a las aldeas a las masías, porque en la urbe, la miseria ahogaba a la gente. ¡Sé que si encontraban una piel de plátano por la calle hacían una fiesta! Por lo visto, nada ha cambiado pese a estar en el 2023, en el dos-milenio estandarte de la vanguardia de los avances tecnológicos plasmados en las novelas de ciencia ficción que leía mi padre y que yo hojeaba… Parece que sí, que algo ha cambiado.., que falta amor por la gente y en la gente.
Dicen que somos demasiados, pero yo diría que hay demasiados que nunca tienen suficiente riqueza y que la sacan de un sitio para guardársela y acumular. Estos que se hacen ricos a expensas de la miseria de la gente, les digo que llegará un momento en que la riqueza no les servirá de nada, sólo de lastre en su alma, que, en aquellos momentos les hará sufrir muchísimo porque se darán cuenta que nada se pueden llevar. En cambio, quienes no tienen nada, se irán aligerados y tranquilos porque no tendrán nada que perder sino para ganar; la paz.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: