La llum de l’ànima//Soul’s light//La luz del alma
Què no és l’ànima? No és una flama. No és una cosa que es tingui. És llum de vida. L’ànima sóc jo mateix dins d’aquest cos que m’envolta i que em permet viure en aquest planeta.
L’ànima, jo, sóc idènticament calmada que l’Ànima Suprema, Déu. Només perdo la calma.., o millor dit, oblido com sóc, quan els successos d’aquest planeta em distreuen, m’aclaparen, em turmenten. A mida que el temps passa i els cossos que obtinc es van succeint un darrera l’altra, vaig oblidant que jo sóc l’essència que li dóna vida a tots a aquests cossos en els que m’he personificat. Aleshores em submergeixo en tota aquella brutícia i la meva llum es va esmorteint, em marceixo, la llum de la consciència s’apaga. Només quan Ell em torna a recordar qui sóc la guspira torna a titil·lar i començo a ressorgir del fons d’aquella brutícia en la que m’havia enterrat. Aquesta és la feina que l’Ànima que mai es marceix fa en aquest món nostre quan hem de deixar de estar inconscients perquè el temps de recuperar la dignitat s’acosta. La dignitat de tots nosaltres és que som com Déu, però mai podem ser Déu.
What is not the soul? It’s not a flame. It’s not something you have. It is the light of life. The soul is myself inside this body that surrounds me and that allows me to live on this planet.
The soul, I, am identically calm as the Supreme Soul, God. I just lose my cool.., or rather, I forget what I am like, when the events of this planet distract me, overwhelm me, torment me. As time passes and the bodies I obtain follow one after the other, I forget that I am the essence that gives life to all these bodies in which I have personified myself. Then I immerse myself in all that dirt and my light is fading, I wither, the light of consciousness goes out. Only when He reminds me again of who I am does the spark flicker again and I begin to emerge from the depths of the dirt in which I had buried myself. This is the work that the Soul that never withers does in this world of ours when we must stop being unconscious because the time to regain dignity is approaching. The dignity of all of us is that we are like God, but we can never be God.
¿Qué no es el alma? No es una llama. No es algo que tengas. Es la luz de la vida. El alma soy yo mismo dentro de este cuerpo que me rodea y que me permite vivir en este planeta.
El alma, yo, estoy tan tranquila como el Alma Suprema, Dios. Simplemente pierdo la calma…, o mejor dicho, olvido cómo soy, cuando los acontecimientos de este planeta me distraen, me abruman, me atormentan. A medida que pasa el tiempo y los cuerpos que obtengo se suceden, olvido que soy la esencia que da vida a todos estos cuerpos en los que me he personificado. Entonces me sumerjo en toda esa suciedad y mi luz se va amortiguando, me marchito, se apaga la luz de la conciencia. Sólo cuando Él me vuelve a recordar quién soy, la chispa vuelve a parpadear y empiezo a emerger de las profundidades de la suciedad en la que me había enterrado. Este es el trabajo que el Alma que nunca se marchita hace en este mundo nuestro cuando debemos dejar de estar inconscientes porque se acerca el momento de recuperar la dignidad. La dignidad de todos nosotros es que somos como Dios, pero nunca podemos ser Dios.
luminiscències 2013/2023 