Embats//Onslaughts,//Embates
Una roca oposada als embats constants de les onades, finalment, si no és abatuda, serà moldejada canviant així el seu aspecte.
La vida de l’ésser humà és com la roca que en un principi es manté sencera; pensa que pot amb tot i que res l’aturarà. Quan som joves no som conscients de la durada de la vida, ens sembla eterna. Després d’uns quants embats ja ens adonem que no serà tan fàcil. Al cap d’uns quants embats més comencem a notar els canvis que ens moldegen i sentim que la vida no és infinita. En aquest moment és possible que ja comencin les preguntes profundes perquè l’horitzó ja es defineix. Si això no succeeix.., és que alguna cosa no hem après. Per acabar bé l’últim tram de la nostra vida, és essencial fer-se introvertit, és a dir, contemplar la espiritualidad intrínseca existent en la paraula ÉSSER-HUMÀ: l’ésser és llum, l’humà és cos.
A rock opposed to the constant onslaught of the waves, eventually, if it is not knocked down, it will be molded thus changing its appearance.
The life of the human being is like the rock that at first remains whole; he thinks he can do anything and nothing will stop him. When we are young we are not aware of the length of life, it seems eternal to us. After a few onslaughts we realize that it will not be so easy. After a few more onslaughts we begin to notice the changes that shape us and feel that life is not infinite. At this point the deep questions may already begin because the horizon is already defined. If this doesn’t happen.., it’s because we haven’t learned something. To finish the last stretch of our life well, it is essential to become introverted, that is to say, to contemplate the intrinsic spirituality existing in the word HUMAN-BEING: being is light, human is body.
Una roca opuesta al constante embate de las olas, eventualmente, si no es derribada, se moldeará cambiando así su apariencia.
La vida del ser humano es como la roca que al principio permanece entera; él cree que puede hacer cualquier cosa y nada lo detendrá. Cuando somos jóvenes no somos conscientes de la duración de la vida, nos parece eterna. Tras unas cuantos embates nos damos cuenta de que no será tan fácil. Después de unas cuantas embates más empezamos a notar los cambios que nos moldean y sentimos que la vida no es infinita. En este punto puede que ya comiencen las preguntas profundas porque el horizonte ya está definido. Si esto no sucede… es porque no hemos aprendido algo. Para terminar bien el último tramo de nuestra vida, es imprescindible volverse introvertidos, es decir, contemplar la espiritualidad intrínseca que existe en la palabra SER HUMANO: el ser es luz, el humano es cuerpo.
luminiscències 2013/2023 