Un dard directe al cor/A dart straight to the heart/Un dardo directo al corazón
Un dard directe al cor
Les paraules d’altres, de vegades podem sentir-les com una ofensa; és com si aquell ens hagués ferit el cor.
SLOGAN 10/9/20: *On hi hagi ego, irremeiablement hi haurà un sentiment d’insult.*
Hores d’ara, segur que ja tenim assumit que “l’ego és el jo dut a l’extrem”, dut a la part fosca; és el jo malentès que s’ha tornat feble i per això s’ha fet una cuirassa i s’ha refugiat dins d’ella creient que així no li arribarien els dards. Però resulta tot el contrari: com més s’enfila l’ego, més visible és, més vulnerable es torna. Hi ha aquella dita: tenir cua de palla; que no és res més que la comparació de ser un gall (ego) que la cua la té de palla i que per tant se li encén ràpid, s’altera ràpid. Costa abstraure’s d’aquesta dinàmica, fins i tot pel quí assumeix seguir un camí espiritual, un camí de descoberta interior.
La punxa de l’ego salta en qualsevol moment; han estat molts anys tenint una falsa identitat. Aquesta punxa se sent molt més profunda, pel quí ha assumit seguir el sender espiritual, per dues raons: la normal falsa identificació amb l’ego que hom té des de sempre, i l’altra raó és que la punxa es clava més profund perquè entens que no ho estàs fent bé, que encara tens l’ego clavat al moll de l’os. Però aquest “adonar-se’n” és la bona notícia, ja no sóc inconscient; al menys m’he col·locat a l’inici de la cursa i ja he sentit el tret de sortida; ja estic preparat per saltar els obstacles.
El jo és l’estat natural de l’ésser que sóc i que de fet és molt més fort que la cuirassa que m’he construït al meu voltant, feta de desigs, d’aparences, de competició amb els altres, etc. El jo és ple de totes les virtuts tot i que son davall de tota la deixalla que li he anat abocant al damunt. El jo és senzill i la senzillesa no és complexa, és pura i neta. Al meditar em capbusso en aquest munt de deixalles i arribo a la llera on es troben totalment intactes. Cada vegada en puc agafar una i endur-me-la a la superfície i donar-li oxigen. I, dia a dia, l’ego s’anirà esvaint; però mai s’ha de abaixar la guàrdia.., son molts anys d’ego regnant.
A dart straight to the heart
The words of others, sometimes we can feel them as an offense; it is as if that one had hurt our hearts.
SLOGAN 9/10/20: * Where there is ego, there will definitely be a feeling of insult. *
In these moments, surely we already have assumed that “the ego is the self taken to the extreme”, taken to the dark side; it is the misunderstood self that has become weak and for this reason has made a shell and has taken refuge inside it, believing that the darts would not reach it. But the opposite turns out: the higher the ego rises, the more visible it is, the more vulnerable it becomes. There is that saying: to have straw tail; which is nothing more than the comparison of being a rooster (ego) whose tail is made of straw and therefore it lights up fast, it alters fast. It is difficult to abstract from this dynamic, even for 
those who assume to follow a spiritual path, a path of inner discovery.
The espine of the ego jumps at any moment; it has been many years having a false identity. This espine is felt much deeper by who has assumed to follow the spiritual path, for two reasons: the normal false identification with the ego that has always been had, and the other reason is that the spike goes deeper because you understand that you are not doing well it, you still have your ego nailed in the marrow. But this “perceive” is the good news, I am no longer unconscious; at least I have positioned myself at the start of the race and I have already heard the starting gun; I am ready to jump the obstacles.
The self is the natural state of being that I am and that in fact is much stronger than the armor that I have built around myself, made of desires, appearances, competition with others, etc. The self is full of all the virtues although are under all the garbage that I have been pouring on it. The self is simple and simplicity is not complex, it is pure and clean. As I meditate, I dive into this pile of debris and reach the riverbed where they are completely intact. Every time I can take one and bring it to the surface and give it oxygen. And, day by day, the ego will fade; but, it never let’s guard down.., there are many years of reigning ego.
Un dardo directo al corazón
Las palabras de otros, a veces podemos sentirlas como una ofensa; es como si aquel nos hubiera herido el corazón.
SLOGAN 10/9/20: * Donde haya ego, definitivamente habrá un sentimiento de insulto. *
En estos momentos, seguro que ya tenemos asumido que “el ego es el yo llevado al extremo”, llevado a la parte oscura; es el yo malentendido que se ha vuelto débil y por ello se ha hecho una coraza y se ha refugiado dentro de ella creyendo que así no le llegarían los dardos. Pero resulta todo lo contrario: cuanto más sube el ego, más visible es, más vulnerable se vuelve. Hay aquel dicho: tener cola de paja; que no es más que la comparación de ser un gallo (ego) que la cola la tiene de paja y que por tanto se le enciende rápido, se altera rápido. Cuesta abstraerse de esta dinámica, incluso por quién asume seguir un camino espiritual, un camino de descubrimiento interior.
El pincho del ego salta en cualquier momento; han sido muchos años teniendo una falsa identidad. Este pincho se siente mucho más profundo por quién ha asumido seguir el sendero espiritual, por dos razones: la normal falsa identificación con el ego que se tiene desde siempre, y la otra razón es que el pincho se clava más profundo porque entiendes que no lo estás haciendo bien, que todavía tienes el ego clavado en el tuétano. Pero este “darse cuenta” es la buena noticia, ya no soy inconsciente; al menos me he colocado en el inicio de la carrera y ya he oído el disparo de salida; ya estoy preparado para saltar los obstáculos.
El yo es el estado natural del ser que soy y que de hecho es mucho más fuerte que la coraza que me he construido a mi alrededor, hecha de deseos, de apariencias, de competición con los demás, etc. El yo está lleno de todas las virtudes aunque estan debajo de toda la basura que le he ido vertiendo encima. El yo es sencillo y la sencillez no es compleja, es pura y limpia. Al meditar me zambullo en este montón de desechos y llego al lecho donde se encuentran totalmente intactas. Cada vez puedo coger una y llevármela a la superficie y darle oxígeno. Y, día a día, el ego se irá desvaneciendo; pero nunca se debe bajar la guardia.., son muchos años de ego reinante.
luminiscències 2013/2023 