luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

ànimes fills de l’Ànima/souls children of the Soul/almas hijos del Alma


De vegades, sense més ni més, un petit rastre de pesar es cola al meu estat, i llavors és quan recordo com eren els dies sense Tu.
Ara, quan això passa, tot i que ja no hauria de passar perquè m’has ensenyat a nedar per l’oceà agitat sense haver d’empassar-me la salabror d’un descuit, com passa de vegades nedant al mar, només haig de recordar que Tu hi ets tan sols a la distància d’un pensament. Mentalment dic “Pare” i a l’acte Et sento al meu costat esborrant tota ombra que enfosqueixi la vida. Què he fet per merèixer tal fortuna? Penso que això és a l’abast del qui vulgui sortir de l’infern en que ens sotmet la tristesa de no saber quí som. Quan tinc la realització de ser una ànima, gràcies al que Tu m’has ensenyat, comença la meva fortuna.
Sometimes, without further ado, a small trace of regret creeps into my state, and that’s when I remember how the days were without You.
Now, when this happens, although it would no longer have to happen because you have taught me to swim through the rough ocean without having to swallow the saltiness of an oversight, as sometimes happens when swimming in the sea, I only have to remember that You are only at the distance of a thought. Mentally I say “Father” and instantly I feel You by my side erasing any shadow that obscures life. What have I done to deserve such a fortune? I think this is within the reach of anyone who wants to get out of the hell in which the sadness of not knowing who we are submits us. When I have the realization of being a soul, thanks to what You have taught me, my fortune begins.
A veces, sin más, un pequeño rastro de pesar se cuela en mi estado, y entonces es cuando recuerdo como eran los días sin Ti.
Ahora, cuando esto ocurre, aunque ya no tendría que pasar porque me has enseñado a nadar por el océano agitado sin tener que tragarme la salobridad de un descuido, como ocurre a veces nadando en el mar, sólo tengo recordar que Tú estás tan sólo a la distancia de un pensamiento. Mentalmente digo “Padre” y al instante Te siento a mi lado borrando toda sombra que oscurezca la vida. ¿Qué he hecho para merecer tal fortuna? Pienso que esto está al alcance de quien quiera salir del infierno en que nos somete la tristeza de no saber quiénes somos. Cuando tengo la realización de ser un alma, gracias a lo que Tú me has enseñado, comienza mi fortuna

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: