luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

Aquesta meravellosa proximitat/That wonderful closeness/Esa maravillosa cercanía

⭐Sembla mentida que hagi d’estar tan separada de Tu tant de temps, ara que m’he acostumat a tenir-Te tan a prop… Ara, amb perspectiva, ja Et trobo a faltar. Però, com tot, ara m’haig de fer conscient en tot moment del present i viure’l plenament. Ara que m’has fet ser conscient de l’instant que visc, no haig de tornar a caure en el mateix parany recordant amb nostàlgia el passat i amb recança el futur. Els temps que visc son irrepetibles; mai m’hagués pensat que un dia seria la Teva companya ni que Tu fossis el Meu Company; havent-Te pertanyut ja tots els desigs s’han acomplert, talment com làmpada meravellosa d’Aladí. Havent-Te trobat, ho he trobat tot; la recerca durant tota una vida sense saber què buscava ha donat fruit. Et dono eternes gràcies, Déu meu. Tot i que penso que vas ser Tu qui va donar el primer pas i vas estirar del meu fil. Gràcies, gràcies, gràcies.

💫It seems incredible that I have to be so separated from You for so long, now that I have gotten used to having You so close … Now, with perspective, I already miss You. But, like everything else, now I have to make myself aware of the present at all times and live it fully. Now that you have made me be aware of the moment I live, I don’t have to fall into the same trap again, remembering the past with nostalgia and the future with regret. The times that I live are unrepeatable; I would never have imagined that one day I would be Your companion or that You would be My Companion; having belonged to You, all wishes have already been fulfilled, such as Aladdin’s wonderful lamp. Having found You, I have found everything; the search for a lifetime without knowing what he was looking for has borne fruit. I give you eternal thanks, my God. Although I think it was You who took the first step and pulled my thread. Thank you thank you thank you.

🌟 Parece mentira que tenga que estar tan separada de Ti tanto tiempo, ahora que me he acostumbrado a tenerte tan cerca… Ahora, con perspectiva, ya Te echo de menos. Pero, como todo, ahora me tengo que hacer consciente en todo momento del presente y vivirlo plenamente. Ahora que me has hecho ser consciente del instante que vivo, no tengo que volver a caer en la misma trampa recordando con nostalgia el pasado y con pesar el futuro. Los tiempos que vivo son irrepetibles; nunca hubiera imaginado que un día sería Tu compañera ni que Tú fueras Mi Compañero; habiéndote pertenecido todos los deseos ya se han cumplido, tal como lámpara maravillosa de Aladino. Habiéndote encontrado, lo he encontrado todo; la búsqueda durante toda una vida sin saber qué buscaba ha dado fruto. Te doy eternas gracias, Dios mío. Aunque pienso que fuiste Tú quien dio el primer paso y tirastes de mi hilo. Gracias, gracias, gracias.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: