luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

L’auto-respecte/The self-respect/El autorespeto

L’auto-respecte

Perdre el respecte per un mateix és el pitjor que pot passar a algú, doncs és una possible porta oberta cap a la depressió. Com pot passar tal entrebanc? De la manera més impensada: abandonant mica en mica, per deixadesa o cansament, un objectiu pel que s’ha treballat intensament. Quan es tracta d’objectius materials, no és potser tant greu com si es tracta d’un objectiu espiritual. Doncs, l’espiritualitat té una arrel molt profunda inherent a la pròpia i verdadera identitat: l’ànima, l’ésser que sóc, la meva identitat real. Si abandono l’objectiu que em fa avançar.., la davallada serà imminent. L’energia s’esgotarà lentament; s’arribarà al portal d’un estat depressiu que podrem identificar clarament per una desgana, un voler-se amagar a la closca com una tortuga i també una intolerància creixent cap a les propostes i problemes del demés. Se’ns haurà acabat la “corda”.
La única forma de reeixir, és tornar a reconciliar-se amb el camí, tot i que costi una mica i tot i que la deixadesa i el cansament que me’l va fer abandonar estiri de mi. Reprendre el camí em tornarà el meu propi respecte.
El lloc on acostumo a meditar és un espai carregat d’una especial vibració, sobretot si la connexió que s’hi estableix és amb l’Ésser més amorós que existeix. Passant-hi una llarga estona, encara que sigui ajagut, encara que m’hi adormi.., començarà el procés de reconciliació amb tot el que sóc. El somriure interior tornarà a fer florir un somriure als llavis.

The self-respect

Losing self-respect is the worst thing that can happen to someone, as it is a possible open door towards depression. How can such a stumble happen? In the most unthinkable way: gradually abandoning, due to neglect or fatigue, a goal that has been worked hard for. When it comes to material goals, it is perhaps not as serious as if it is a spiritual goal. Since spirituality has a very deep root, inherent in one’s true identity: the soul, the being that I am, my real identity. If I abandon the goal that make me advance.., the descent will be imminent. The energy will slowly deplete; you will reach the threshold of a depressive state that we can clearly identify by a reluctance, a wanting to hide in the shell like a turtle and also a growing intolerance towards the proposals and problems of others. We will have run out of “rope”.
The only way to get out of this is to reconcile with the path, even if it costs a bit and even though the sloppiness and fatigue, which made me abandon it, pull of me. Resuming the path will return me my own respect.
The place where I usually meditate is a space charged with a special vibration, especially if the connection that is established is with the most loving Being that exists. Spending a long while there, even if it is lying down, even if it makes me sleepy.., the process of reconciliation with all that I am will begin. The inner smile will once again make a smile bloom on the lips.

El autorespeto

Perder el respeto por uno mismo es lo peor que puede pasar a alguien, pues es una posible puerta abierta hacia la depresión. ¿Cómo puede pasar tal tropiezo? De la manera más impensada: abandonando paulatinamente, por dejadez o cansancio, un objetivo por el que se ha trabajado intensamente. Cuando se trata de objetivos materiales, no es quizás tan grave como si se trata de un objetivo espiritual. Pues, la espiritualidad tiene una raíz muy profunda inherente a la propia y verdadera identidad: el alma, el ser que soy, mi identidad real. Si abandono el objetivo que me hace avanzar.., el descenso será inminente. La energía se agotará lentamente; se llegará al portal de un estado depresivo que podremos identificar claramente por una desgana, un querer esconderse en el caparazón como una tortuga y también una intolerancia creciente hacia las propuestas y problemas de los demás. Se nos habrá acabado la “cuerda”.
La única forma de salir de ello, es volver a reconciliarse con el camino, aunque cueste un poco y aunque la dejadez y el cansancio que me lo hizo abandonar tire de mí. Reemprender el camino me devolverá mi propio respeto.
El lugar donde suelo meditar es un espacio cargado de una especial vibración, sobre todo si la conexión que se establece es con el Ser más amoroso que existe. Pasando ahí un largo rato, aunque sea acostado, aunque me adormezca.., comenzará el proceso de reconciliación con todo lo que soy. La sonrisa interior volverá a hacer florecer una sonrisa en los labios.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: