“Drama”advertir/”Drama” warn/”Drama”advertir

• Aquest “drama” de la vida fa que cada ésser vivent (humà i animal) representi perfectament el seu “paper”, encara que estigui “equivocat”. Això està fixat en “aquest drama de la vida”.

Llavors, què passa ?, hem de deixar que “s’equivoquin”?
El que observa els errors d’algú, també està fent el seu “paper fixat”, el d’observador. Si vol avisar del seu error, segurament aquella persona va a sentir-se incòmoda, o, pitjor, es posarà en guàrdia tement que aquesta prevenció sigui un atemptat a la seva dignitat, per la qual cosa no servirà de res aquesta advertència .

• Una mare ensenya al seu fill amb les paraules que siguin necessàries però, degut al seu amor, aquestes paraules no se senten dures ni amargues.

De vegades, si l’error no és molt greu és preferible que el que l’ha provocat experimenti el resultat, ja que el major ensenyament és l’experiència. Però, si pogués resultar perillós és aconsellable que s’intenti prevenir a aquella persona, tenint molta cura del que es té en ment al fer-ho: que no hi hagi cap arrogància ni prepotència, tal com una mare amorosa tindria cura de que el seu fill no caigués per una relliscada.
Si acceptem que ens rectifiquin pels nostres errors sense sentir-ho com una amenaça, pot ser que descobrim altres maneres de fer el mateix molt millor. De vegades, el que ens avisa és un instrument del “cel”.

---

• This “drama” of life makes each living being (human and animal) perfectly represent his “role”, even if he is “wrong”. This, it’s fixed in “this drama of life.”

So, what happens?, are we to let them “get it wrong”?
Whoever observes someone’s mistakes is also playing his “fixed role”, that of observer. If you try to warn of his mistake, surely that person will feel uncomfortable, or, at worst, will be on guard fearing that this prevention is an attack on his dignity, so it will not do any good that warning.

• A mother teaches her child with whatever words are necessary, but because of her love, those words don’t feel harsh or bitter.

Sometimes, if the error is not very serious, it is preferable that the one who caused it experiences the result, since the greatest teaching is experience. But, if it could be dangerous, it is advisable to try to prevent that person, taking great care of what is in mind when doing so: that there is no arrogance or prepotency, just as a loving mother would take care that her child does not fall into a stumbling.
If we accept being rectified for our mistakes without feeling it as a threat, we may discover other ways to do the same much better. Sometimes, the one who warns us is an instrument of “heaven”.

---

• Este “drama” de la vida hace que cada ser viviente (humano y animal) represente perfectamente su “papel”, incluso si está “equivocado”. Eso está fijado en “este drama de la vida”.

Entonces, ¿ qué ocurre?, ¿hemos de dejar que se “equivoquen”?
El que observa los errores de alguien, también está haciendo su “papel fijado”, el de observador. Si intenta avisar de su error, seguramente aquella persona se va a sentir incómoda, o, a lo peor, se va a poner en guardia temiendo que esa prevención sea un atentado a su dignidad, por lo que no va a servir de nada esa advertencia.

• Una madre enseña a su hijo con las palabras que sean necesarias pero, debido a su amor, esas palabras no se sienten duras ni amargas.

A veces, si el error no es muy grave es preferible que el que lo ha provocado experimente el resultado, puesto que la mayor enseñanza es la experiencia. Pero, si pudiera resultar peligroso es aconsejable que se intente prevenir a aquella persona, cuidando mucho de lo que se tiene en mente al hacerlo: que no haya ninguna arrogancia ni prepotencia, tal como una madre amorosa cuidaria que su hijo no se cayese en un traspies.
Si aceptamos que nos rectifiquen por nuestros errores sin sentirlo como una amenaza, puede que descubramos otras maneras de hacer lo mismo mucho mejor. A veces, el que nos avisa es un instrumento del “cielo”.