Què hi ha darrera l’ego? jo!, però revestit d’arrogància, de manca d’humilitat, de lluentons guspirejant creences de ser millor que ningú, de galons i medalles a la pròpia vàlua en contra de la vàlua dels altres. I.., enfilats en aquest pedestal de falòrnies, de vegades ens adonem que hem construït un castell al nostre voltant que foragita tothom; hi habitem més o menys tranquils i solitaris.
Al jardí des d’on escric aquestes paraules d’avui, un ocell s’ha posat entremig del filat romboide de la tanca que l’emmarca; hi està tranquil i contempla el seu voltant. Per ell, aquest filat no representa cap presó; és prou petit com per passar a través d’ell; al capdavall son multitud de finestres cap a la llibertat.
Això em recorda que l’ego també engrandeix el jo fins el punt que ja no pot passar a través dels barrots de la gàbia que ha construït. Quan ens adonem de la naturalesa falsa que ens cobreix tal com una gran i gruixuda lona, ens fem conscients de la minsa llibertat que ens queda, però suficient per poder-nos desempallegar d’ella i tornar a experimentar el jo veritable i lleuger que hi ha dessota. La humilitat, tot i semblar el contrari, ens fa lliures, però només si és veritable.
What is behind the ego? me !, but coating with arrogance, lack of humility, sequins sparkling beliefs of being better than anyone, of badges and medals for one’s value against the value of others. And.., perched on this pedestal of tales, sometimes we realize that we have built a castle around us that drives everyone away; we live there more or less quiet and solitary.
In the garden from which I write these words for today, a bird has perched in the middle of the rhomboid yarn of the fence that frames it; he is calm and contemplates his surroundings. For him, this fence does not represent a jail; he is small enough to pass through; after all they are a multitude of windows to freedom.
This reminds me that the ego also enlarges the self to the point that it can no longer pass through the bars of the cage it has built. When we realize the false nature that covers us like a great and thick canvas, we become aware of the tiny freedom that we have left, but enough to be able to get rid of it and re-experience the true and light self that is underneath. Humility, despite seeming otherwise, sets us free, but only if it is real.
¿Qué hay detrás del ego? yo !, pero revestido de arrogancia, de falta de humildad, de lentejuelas centelleando creencias de ser mejor que nadie, de galones y medallas a la propia valía en contra de la valía de los demás. Y.., encaramados en este pedestal de patrañas, a veces nos damos cuenta de que hemos construido un castillo a nuestro alrededor que ahuyenta a todos; habitamos ahí más o menos tranquilos y solitarios.
En el jardín desde donde escribo estas palabras de hoy, un pájaro se ha posado en medio del hilado romboide de la valla que lo enmarca; está tranquilo y contempla su alrededor. Para él, esta alambrada no representa ninguna cárcel; es lo suficientemente pequeño como para pasar a través de él; después de todo son multitud de ventanas hacia la libertad.
Esto me recuerda que el ego también agranda el yo hasta el punto de que ya no puede pasar a través de los barrotes de la jaula que ha construido. Cuando nos damos cuenta de la naturaleza falsa que nos cubre como una gran y gruesa lona, nos hacemos conscientes de la diminuta libertad que nos queda, pero suficiente para podernos desembarazarnos de ella y volver a experimentar el yo verdadero y ligero que hay debajo. La humildad, a pesar de parecer lo contrario, nos hace libres, pero sólo si es verdadera.