luminiscències 2013/2023

Tu pensamiento construye tu realidad

Mai canvia la humanitat?/Does humanity never change?/¿Nunca cambia la humanidad?

Tinc un company que opina que la humanitat sempre ha sigut així, i que mai canviarà. Quan li pregunto, com ho sap?, em contesta que la història ens ho demostra. Però, sabem de veritat què ha passat?

Som conscients com son les cròniques que s’escriuen: sempre influïdes pel tarannà del qui escriu, oi? També influïdes pel l’ambient del moment; reescrivint-se constantment segons el caire polític, religiós, interessos, descobriments arqueològics i científics, etc. A més, la història només abasta un petit tram de la cronologia humana, doncs, més enllà del que es recorda, tot es difumina i perd veridicitat. És fàcil entendre com es desvirtuen les notícies al passar de boca a boca, no? Hi han bons acudits d’això. En recordo un d’una filera de persones que transmeten al company del darrera allò que està succeint al seu davant i quan la notícia arriba a l’últim de la cua ja no té res a veure amb el que el primer havia compartit.
Una altra prova de que tot canvia a degradació son les experiències viscudes durant una llarga vida. Aquí es veu el contrast del que havia sigut i del que ara és, per poc observador que un sigui. Sí, de fet hi ha pujades i baixades de nivell, però si féssim una gràfica del que hem observat del món durant tota la nostra vida, seria una gràfica que aniria baixant de grau malgrat les millores puntuals.
Quant més baixarà? De segur que tot té un límit, un punt d’inflexió, un punt de renovació, sinó, seria un infern insuportable; aquest és el punt on Déu, el Pare de les ànimes humanes, ens parla d’un cicle que torna a començar; ens parla d’una gran renovació tant de la matèria com de l’esperit, l’ànima.
El què li passa a aquest company que opina el contrari, és potser que és una ànima que va baixar a la Terra la primera vegada, quan aquesta ja havia entrat al cicle del món en el punt en que la humanitat ja era aproximadament com ara és. I al seu subconscient hi té guardats els records de les seves vides que sempre ha experimentat en el mateix estat de la humanitat, el tram en la gràfica de la davallada.

Does humanity never change?

I have a partner who thinks that humanity has always been like this, and that it will never change. When I ask him, how does he know? He answers that history shows us. But do we really know what happened?

We are aware of how the chronicles that are written are: always influenced by the mood of the writer, right? Also influenced by the atmosphere of the moment; constantly rewriting according to political, religious, interests, archaeological and scientific discoveries, etc. In addition, history only covers a small section of human chronology, because, beyond what is remembered, everything fades and loses veracity. It’s easy to understand how the news gets distorted by word of mouth, right? There are good jokes about that. I remember one of a line of people who transmit to the partner in the back what is happening in front of him and when the news reaches the last of the queue it no longer has anything to do with what the first had shared.
Another proof that everything changes to degradation are the experiences lived during a long life. Here you see the contrast of what had been and what is now, no matter how unobservant one may be. Yes, in fact there are ups and downs in level, but if we were to make a graph of what we have observed in the world throughout our lives, it would be a graph that would gradually decrease in degree despite the specific improvements.
How much more will it go down? Surely everything has a limit, a turning point, a renewal point, if not, it would be an unbearable hell; this is the point where God, the Father of human souls, speaks to us of a cycle that begins again; he speaks to us of a great renewal of both matter and spirit, the soul.
What happens to this colleague who thinks otherwise, is perhaps a soul that came down to Earth the first time, when this Earth had already entered the point of the world cycle in which humanity was already approximately as it is now; and in his subconscious he has stored the memories of their lives that he has always experienced in the same state of humanity, the section in the graph of the descent.

¿Nunca cambia la humanidad?

Tengo un compañero que opina que la humanidad siempre ha sido así, y que nunca cambiará. Cuando le pregunto, ¿cómo lo sabe?, me contesta que la historia nos lo demuestra. Pero, ¿sabemos de verdad qué ha pasado?

Somos conscientes cómo son las crónicas que se escriben: siempre influidas por el talante del que escribe, ¿verdad? También influidas por el ambiente del momento; reescribiendo constantemente según el tipo político, religioso, intereses, descubrimientos arqueológicos y científicos, etc. Además, la historia sólo abarca un pequeño tramo de la cronología humana, pues, más allá de lo que se recuerda, todo se difumina y pierde veracidad. Es fácil entender cómo se desvirtúan las noticias al pasar de boca en boca, ¿no? Hay buenos chistes de eso. Recuerdo uno de una hilera de personas que transmiten al compañero de atrás lo que está sucediendo a su frente y cuando la noticia llega al último de la cola ya no tiene nada que ver con lo que el primero había compartido.
Otra prueba de que todo cambia a degradación son las experiencias vividas durante una larga vida. Aquí se ve el contraste de lo que había sido y de lo que ahora es, por poco observador que uno sea. Sí, de hecho hay subidas y bajadas de nivel, pero si hiciéramos una gráfica de lo que hemos observado del mundo durante toda nuestra vida, sería una gráfica que iría bajando de grado a pesar de las mejoras puntuales.
¿Cuanto más bajará? Seguro que todo tiene un límite, un punto de inflexión, un punto de renovación, sino, sería un infierno insoportable; este es el punto donde Dios, el Padre de las almas humanas, nos habla de un ciclo que vuelve a empezar; nos habla de una gran renovación tanto de la materia como del espíritu, el alma.
Lo que le pasa a este compañero que opina lo contrario, es quizás es un alma que bajó a la Tierra la primera vez, cuando ésta Tierra ya había entrado en el punto del ciclo del mundo en que la humanidad ya era aproximadamente como ahora es; y en su subconsciente tiene guardados los recuerdos de sus vidas que siempre ha experimentado en el mismo estado de la humanidad, el tramo en la gráfica de la bajada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: