luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

Dhaulāgirī धौलागिरी Montblanc

Dhaulāgirī धौलागिरी Montblanc

Totes les muntanyes arrosseguen una aura de misteri i espiritualitat; totes miren amunt, cap a l’infinit; pujant al cim podem arribar més enllà que les nostres possibilitats corporals en la plana. És un desig quasi ancestral d’abastar l’inabastable amb les possibilitats humanes. El mateix ha passat pel que fa a la conquesta de l’Univers, els diferents intents d’anar més enllà del sistema solar, de saber el principi, el Big-bang. De fet, no és res més que una consciència de ser només un cos i de no poder elevar-se a l’altura de Déu.
Els (1)Himàlaies encara estan més envoltats de misteri perquè han estat inabastables fins fa poc temps. El Dhaulāgirī ha generat la llegenda del Yeti, un ésser desconegut i albirat per diferents persones en diferents temps.
En tot això en podem extraure una conclusió.., els éssers humans, contràriament a la opinió d’alguns de que som animals, som una altra cosa que ja es revela amb el nom compost ésser-humà. Respectant profundament l’estatus dels animals en general (tinc un amor per tots ells i per això no els consumeixo ni els esclavitzo), ells també tenen ànima però no crec que en tinguin consciència, viuen sempre en el present i es regeixen pels instints heretats.., nosaltres els humans, podem ser conscients de ser una ànima que viu en un cos i tenir consciència del passat del present i del futur. Al menys poden triar obrir la consciència o seguir regint-se pels instints.

Dhaulagiri धौलागिरी Montblanc


Dhaulagiri primera ascensión por Kurt Diemberger, Albin Schelbert, Ngawang Dorje y Nima Dorje en 1960

All mountains carry an aura of mystery and spirituality; they all look up, towards infinity; by climbing to the top we can reach beyond our bodily possibilities on the plain. It is an almost ancestral desire to embrace the immeasurable with human possibilities. The same has happened with regard to the conquest of the Universe, the different attempts to go beyond the solar system, to know the beginning, the Big-bang. In fact, it is nothing more than an awareness of being only a body and of not being able to rise to the height of God.
The (2)Himalayas are even more shrouded in mystery because they were unreachable until recently. The Dhaulagiri has generated the legend of the Yeti, an unknown being and sighted by different people at different times.
In all this we can draw a conclusion.., human beings, contrary to the opinion of some that we are animals, are something else that is already revealed with the compound name being-human. Deeply respecting the status of animals in general (I have a love for all of them and that is why I do not consume or enslave them), they also have souls but I don’t think they have a conscience, they always live in the present and are governed by inherited instincts.., we humans, can be aware of being a soul that lives in a body and be aware of the past of the present and the future. At the very least, human beings can choose to open consciousness or continue to follow instincts.


La mítica fotografía de Eric Shipton.

Dhaulagiri धौलागिरी Montblanc

Todas las montañas arrastran un aura de misterio y espiritualidad; todas miran arriba, hacia el infinito; subiendo a la cima podemos llegar más allá que nuestras posibilidades corporales en la llanura. Es un deseo casi ancestral de abarcar lo inabarcable con las posibilidades humanas. Lo mismo ha pasado con respecto a la conquista del Universo, los diferentes intentos de ir más allá del sistema solar, de saber el principio, el Big-bang. De hecho, no es más que una conciencia de ser sólo un cuerpo y de no poder elevarse a la altura de Dios.
Los (3)Himalayas todavía están más rodeados de misterio porque han sido inalcanzables hasta hace poco tiempo. El Dhaulagiri ha generado la leyenda del Yeti, un ser desconocido y avistado por diferentes personas en diferentes tiempos.
En todo esto podemos extraer una conclusión.., los seres humanos, contra la opinión de algunos de que somos animales, somos otra cosa que ya se revela con el nombre compuesto ser-humano. Respetando profundamente el estatus de los animales en general (tengo un amor por todos ellos y por eso no los consumo ni los esclavizo), ellos también tienen alma pero no creo que tengan conciencia, viven siempre en el presente y se rigen por los instintos heredados.., nosotros los humanos, podemos ser conscientes de ser un alma que vive en un cuerpo y tener conciencia del pasado del presente y del futuro. Al menos, los seres humanos pueden elegir abrir la conciencia o seguir rigiéndose por los instintos.

(1)Dahulagiri  la ‘Muntanya Blanca’, segons la traducció del sánscrit

A principis de segle XIX, i durant 30 anys, va ser considerada la muntanya més alta de la Terra , privilegi que li va prendre el Kanchenjunga després de ser descobert. Relegat a una setena posició en el rànquing dels vuit mils, amb 8.167 metres, pot presumir de ser una de ser un dels gegants del Nepal més bells. Parlem de l’ Dhaulagiri .

Molt abans del segle XIX, existien escriptures pre-budistes on diversos pobles de l’Himàlaia parlaven d’una criatura simiesca de pèl llarg i blanc el rugit era indescriptible. Amb el temps, aquestes històries sobre aquesta figura llegendària han acabat en un mateix nom: Yeti .

La realitat és que, des que el 1832 l’explorador britànic Hodgson expliqués que havia vist un ésser de grans dimensions, dues potes i pèl llarg i fosc, la llegenda de l’Yeti continua sent un misteri. Diversos muntanyencs asseguren haver vist petjades d’aquesta criatura a les muntanyes de l’Himàlaia, encara que cap ha aportat proves de la seva existència. 

El pas dels anys no va fer més que augmentar l’interès de l’home per l’enigmàtica figura de l’Yeti. Tant era que no existissin proves de cap tipus més enllà de el boca a boca, l’imaginari creat al voltant de la bèstia era més poderós que la raó, i així van començar a donar-se una sèrie d’expedicions amb una mateixa finalitat.

Any 1925, el fotògraf de la Royal Geographical Society , NA Tombazi , escriu sobre una criatura que diu haver vist a uns 4.600 metres d’altitud, a tocar de la glacera Zemu. Posteriorment, va escriure que va observar la criatura a uns 200 o 300 metres durant aproximadament un minut. Segons va escriure :

Indiscutiblement, la figura, en línies generals, era exactament com un ésser humà, caminant dret i detenint-ocasionalment per tirar alguns arbustos. Es veia fosc a la neu, i pel que podia veure, no portava roba. Més tard, mentre baixàvem, vam albirar unes petjades de la criatura de manera similar a les d’un home. Les petjades eren indubtablement les d’un bípede.

(2)Dahulagiri  the ‘White Mountain’, according traduction sànscrit

Photograph by Carlos Soria and Reinold Messner
Carlos Soria and Reinold Messner in Kathmandu

At the beginning of the 19th century, and for 30 years, it was considered the highest mountain on Earth , a privilege that Kanchenjunga took from it after being discovered. Relegated to a seventh position in the ranking of the eight thousand, with 8,167 meters, it can boast of being one of the most beautiful giants of Nepal. We are talking about the Dhaulagiri .

Long before the 19th century, there were pre-Buddhist scriptures where various Himalayan peoples spoke of an apelike creature with long white hair whose roar was indescribable. Over time, these stories about that legendary figure have ended in one name: Yeti .

The reality is that, since the British explorer Hodgson reported in 1832 that he had seen a large being, two legs and long dark hair, the legend of the Yeti remains a mystery. Several mountaineers claim to have seen footprints of this creature in the Himalayan mountains, although none have provided evidence of its existence. 

The passing of the years only increased man’s interest in the enigmatic figure of the Yeti. It did not matter that there was no evidence of any kind beyond word of mouth, the imaginary created around the beast was more powerful than reason, and thus a series of expeditions began to take place with the same purpose.

Year 1925, the photographer of the Royal Geographical Society , NA Tombazi , writes about a creature that he claims to have seen at about 4,600 meters of altitude, very close to the Zemu glacier. Subsequently, he wrote that he observed the creature at around 200 to 300 meters for about a minute. As he wrote :

Unquestionably, the figure, broadly speaking, was exactly like a human being, walking upright and occasionally stopping to throw down some bushes. It looked dark in the snow, and from what I could see, he was wearing no clothes. Later, while descending, we spotted footprints of the creature similar to those of a man. The tracks were undoubtedly those of a biped.

(3)Dahulagiri  la ‘Montaña Blanca’, según la traducción del sánscrito

Uno de los investigadores de la expedición tomando muestras del “Yeti de Pangboche”. Wikimedia Commons

A principios del siglo XIX, y durante 30 años, fue considerada la montaña más alta de la Tierra, privilegio que le arrebató el Kanchenjunga después de ser descubierto. Relegado a una séptima posición en el ranking de los ochomiles, con 8.167 metros, puede presumir de ser una de ser uno de los gigantes de Nepal más bellos. Hablamos del Dhaulagiri.

Mucho antes del siglo XIX, existían escrituras pre-budistas donde varios pueblos del Himalaya hablaban de una criatura simiesca de pelo largo y blanco cuyo rugido era indescriptible. Con el tiempo, estas historias sobre esa figura legendaria han terminado en un mismo nombre: Yeti.

La realidad es que, desde que en 1832 el explorador británico Hodgson contara que había visto un ser de gran tamaño, dos patas y pelo largo y oscuro, la leyenda del Yeti continúa siendo un misterio. Varios montañeros aseguran haber visto pisadas de esta criatura en las montañas del Himalaya, aunque ninguno ha aportado pruebas de su existencia.

El paso de los años no hizo más que aumentar el interés del hombre por la enigmática figura del Yeti. Daba igual que no existieran pruebas de ningún tipo más allá del boca a boca, el imaginario creado en torno a la bestia era más poderoso que la razón, y así comenzaron a darse una serie de expediciones con un mismo fin.

Año 1925, el fotógrafo de la Royal Geographical Society, N. A. Tombazi, escribe sobre una criatura que dice haber visto a unos 4.600 metros de altitud, muy cerca del glaciar Zemu. Posteriormente, escribió que observó a la criatura a unos 200 o 300 metros durante aproximadamente un minuto. Según escribió:

Indiscutiblemente, la figura, en líneas generales, era exactamente como un ser humano, caminando erguido y deteniéndose ocasionalmente para tirar algunos arbustos. Se veía oscuro en la nieve, y por lo que podía ver, no llevaba ropa. Más tarde, mientras descendíamos, divisamos unas huellas de la criatura de forma similar a las de un hombre. Las huellas eran indudablemente las de un bípedo.

FONTS=

https://es.gizmodo.com/como-se-origino-la-leyenda-del-yeti-la-misteriosa-cria-1819977378

https://www.bbva.com/es/dhaulagiri-historias-la-montana-blanca/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: