luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

L’últim pensament/The last thought/El último pensamiento

Potser es pot pensar que és bo recordar als familiars en el últim moment… però ara, això no és gaire bo.

🟣 Si recordeu a algú al final, sens dubte hi haurà renaixement.

Si ja hem traspassat la barrera de seguir pensant que la vida s’acaba quan un mor i que després no hi ha res, podrem entendre que hi ha renaixement i que mai mor l’ànima, només el cos d’aquell moment concret. Aleshores, perquè no hauria de ser bo tenir renaixement? El que no es diu és que, al recordar a l’esposa, fills o a qualsevulla, hi hauria renaixement altre cop en aquest mateix moment del cicle del món, tal com està el món ara. En canvi, si recordem a Déu en aquells moments crítics de separar-se del cos, i no hi ha por ni angunia d’abandonar aquell recipient que ens ha contingut, l’ànima quedarà lliure i suspesa en un instant del temps i de l’espai i quan sigui el moment, anirà al seu destí que no serà pas al món tal com està ara.

Perhaps you may think that it is good to remember relatives at the last minute… but now this is not very good.

🟣 If you remember someone at the end, there will certainly be rebirth.

If we have already crossed the barrier of continuing to think that life ends when one dies and that afterwards there is nothing, we can understand that there is rebirth and that the soul never dies, only the body of that specific moment. So why shouldn’t it be nice to have rebirth? What is not said is that, by remembering the wife, children or anyone, there would be rebirth again at that very moment in the cycle of the world, just as the world is now. On the other hand, if we remember God in those critical moments of separating from the body, and there is no fear or anguish of abandoning that receptacle that has contained us, the soul will be free and suspended in an instant of time and space and when the moment is right, you will go to your destination that will not be in the world as it is now.

Quizás se puede pensar que es bueno recordar a los familiares en el último momento… pero ahora esto no es muy bueno.

🟣 Si recordáis a alguien al final, sin duda habrá renacimiento.

Si ya hemos traspasado la barrera de seguir pensando que la vida acaba cuando uno muere y que después no hay nada, podremos entender que hay renacimiento y que nunca muere el alma, sólo el cuerpo de ese momento concreto. Entonces, ¿por qué no debería ser bueno tener renacimiento? Lo que no se dice es que, al recordar a la esposa, hijos o a cualquiera, habría renacimiento de nuevo en ese mismo momento del ciclo del mundo, tal y como está el mundo ahora. En cambio, si recordamos a Dios en aquellos momentos críticos de separarse del cuerpo, y no hay miedo ni angustia de abandonar ese recipiente que nos ha contenido, el alma quedará libre y suspendida en un instante del tiempo y del espacio y cuando sea el momento, irá a su destino que no será en el mundo tal y como está ahora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: