Cal apaivagar el cor
Hi ha una etapa de nosaltres que m’ha meravellat quan l’he observat; és el temps de l’enteresa, de la calma, de la tranquil.litat que es detecta als ulls de l’ancianitat sana, d’haver deixat enrera la tortura dels desigs. Aquell és un temps d’espera i de repassar els actes de tota una vida; que si ha estat plena, és a dir, de no haver caigut gaire en la trampa de l’ego, es reflecteix en la mirada i esdevé un bàlsam pel cor de l’ànima. També és una etapa de moltes dificultats físiques i emocionals que es poden manejar bé si s’entén que és llei de vida.
Ara, observant el món, les vicissituds que ens aclaparen i les que es veuen venir, entenc que la humanitat i el planeta en pes, hem arribat en aquest mateix punt d’ancianitat malgrat la jovenesa o la vellesa de cadascú; fins i tot es detecta en cada arbre, riu, mar, etc. No sé pas quan de temps ens queda…, però, el que en resti, s’ha d’aprofitar aferrissadament per tornar la pau en cada un de nosaltres, procurant no crear malestar en ningú ni en nosaltres mateixos. Que no hi hagi d’haver penediment al cor, doncs, el temps d’espera és per a fer net dins del cor de l’ànima i anar-se’n tranquil i serè.
You have to calm the heart
There is a stage of us that has amazed me when I have observed it; it is the time of integrity, of calm, of the tranquility that is detected in the eyes of healthy old age, of having left behind the torture of desires. That is a time of waiting and reviewing the acts of a lifetime; that if it has been full, that is, if you have not fallen too much into the trap of the ego, it is reflected in the look and becomes a balm for the heart of the soul. It is also a stage of many physical and emotional difficulties that can be handled well if it is understood that it is the law of life.
Now, observing the world, the vicissitudes that overwhelm us and those that are coming, I understand that humanity and the planet, have reached this same point of old age despite the youth or old age of each one; it is even detected in every tree, river, sea, etc. I don’t know how much time we have left…, however, what remains must be used fiercely to restore peace in each one of us, trying not to create discomfort in anyone or in ourselves. That there should be no repentance in the heart, because the waiting time is to clean inside the heart of the soul and getting out of here calm and serene.
Hay que apaciguar el corazón
Hay una etapa de nosotros que me ha maravillado cuando la he observado; es el tiempo de la entereza, de la calma, de la tranquilidad que se detecta en los ojos de la ancianidad sana, de haber dejado atrás la tortura de los deseos. Ese es un tiempo de espera y repasar los actos de toda una vida; que si ha sido plena, es decir, de no haber caído mucho en la trampa del ego, se refleja en la mirada y se convierte en un bálsamo para el corazón del alma. También es una etapa de muchas dificultades físicas y emocionales que pueden manejarse bien si se entiende que es ley de vida.
Ahora, observando el mundo, las vicisitudes que nos abruman y las que se ven venir, entiendo que la humanidad y el planeta en peso, hemos llegado a este mismo punto de ancianidad a pesar de la juventud o la vejez de cada uno; incluso se detecta en cada árbol, río, mar, etc. No sé cuánto tiempo nos queda…, sin embargo, lo que reste, se debe aprovechar enconadamente para devolver la paz en cada uno de nosotros, procurando no crear malestar en nadie ni en nosotros mismos. Que no haya de haber arrepentimiento en el corazón, pues, el tiempo de espera es para limpiar dentro del corazón del alma e irse tranquilo y sereno.