luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

Com estàs?/How are you?/¿Cómo estás?

Com estàs? -Bé, estic força bé pels anys que tinc! O potser contestaré: -no gens bé, avui no m’aguanto de mal de panxa , o, d’ossos, etc.

Sabem què li convé al cos i el què no; si li cal repòs, vitamines, reforçants de les defenses immunològiques, unes herbetes per fer passar el mal de ventre, d’estómac, de cap, etc. Però quan anem més enllà de com està el cos.., això ja és més complicat; perquè, aquí a l’Occident, no ens han educat en consciència d’ànima. Com a màxim.., en sentir parlar d’ànimes imaginem els càstigs de l’infern, els crits d’ànimes en pena maldant sortir de les flames de l’avern(posant-me literària, que és el que m’havien dit de petita quan els xiscles del vent s’escolaven per les escletxes). En fi; i així ens hem quedat: ignorants de la part més important de la nostre veritable identitat.

Potser, si en algun moment s’aprofundeix una mica més en aquest aspecte, podrem admetre que la ment és l’altra part que ens pertoca tenir-ne cura, que és una qüestió del cervell; i així tornem al cos, doncs el cervell és també matèria. Aniríem al psicòleg, al psiquiatre, al neuròleg, perquè hi posés remei. Malgrat tot, la ment no és res més que un “òrgan” de l’ànima, juntament amb l’intel.lecte i amb els sànskars (empremtes dels impactes de les vivències), i no té res a veure amb el cervell, tret del fet que l’ànima se serveix d’ell per funcionar en el cos, com se serveix igualment dels ulls, de la boca, de les orelles, dels braços o cames, etc. Tot això descriu què som, com estem i com funcionem en aquest món material.

Així, quan algú es preocupi per com estem.., tindrem una més gran comprensió per com ens trobem, i també per entendre que alguna cosa en nosaltres no va bé, ja que algú té neguit per nosaltres.

How are you? -Well, I’m pretty good given how old I am! Or maybe I’ll answer: -not well, today I can’t stand stomach pain, or bone pain, etc.

We know what is good for the body and what is not; if it need rest, vitamins, boosters of the immune defenses, some herbs to relieve pain in the belly, stomach, headaches, etc. But when we go beyond how the body is…, this is already more complicated; because, here in the West, we have not been educated in soul consciousness. At most…, when we hear about souls, we imagine the punishments of hell, the cries of souls in pain struggling to get out of the flames of hell (putting myself literary, which is what they had told me as a child when the shrieks of the wind slipped away through the cracks). Anyway; and so we remain: ignorant of the most important part of our true identity.

Perhaps, if at some point this aspect is delved a little deeper, we will be able to admit that the mind is the other part that we have to take care of, that it is a matter of the brain; and so we return to the body, for the brain is also matter. We would go to the psychologist, the psychiatrist, the neurologist, so that he could remedy it. However, the mind is nothing more than an “organ” of the soul, along with the intellect and the sanskars (traces of the impacts of experiences), and has nothing to do with the brain, except that the soul uses of it to function in the body, as it also uses the eyes, the mouth, the ears, the arms or legs, etc. All this describes what we are, how we are and how we function in this material world.

Thus, when someone cares about how we are…, we will have a greater understanding of how we are, and also to understand that something in us is not going well, since someone is concerned about us.

¿Cómo estás? -Bueno, ¡estoy bastante bien dado los años que tengo! O quizás contestaré: -nada bien, hoy no me aguanto de dolor de estómago, o, de huesos, etc.

Sabemos qué le conviene al cuerpo y lo que no; si necesita reposo, vitaminas, reforzantes de las defensas inmunológicas, unas hierbas para hacer pasar el dolor de vientre, de estómago, de cabeza, etc. Pero cuando vayamos más allá de cómo está el cuerpo.., esto ya es más complicado; porque, aquí en Occidente, no nos han educado en conciencia de alma. Como máximo.., al oír hablar de almas imaginamos los castigos del infierno, los gritos de almas en pena afanándose por salir de las llamas del averno (poniéndome literaria, que es lo que me habían dicho de pequeña cuando los chillidos del viento se escurrían por las rendijas). En fin; y así nos quedamos: ignorantes de la parte más importante de nuestra verdadera identidad.

Quizás, si en algún momento se profundiza un poco más en este aspecto, podremos admitir que la mente es la otra parte que hemos de cuidar, que es una cuestión del cerebro; y así volvemos al cuerpo, pues el cerebro es también materia. Iríamos al psicólogo, al psiquiatra, al neurólogo, para que pusiera remedio. Sin embargo, la mente no es más que un “órgano” del alma, junto con el intelecto y con los sanskares (huellas de los impactos de las vivencias), y no tiene nada que ver con el cerebro, salvo que el alma se sirve de él para funcionar en el cuerpo, como se sirve igualmente de los ojos, de la boca, de los oidos, de los brazos o piernas, etc. Todo esto describe qué somos, cómo estamos y cómo funcionamos en este mundo material.

Así, cuando alguien se preocupe por cómo estamos.., tendremos una mayor comprensión por cómo nos encontramos, y también por entender que algo en nosotros no va bien, ya que alguien tiene inquietud por nosotros.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: