luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

Què m’has fet fer!/What have you made me do!/¡Qué me has hecho hacer!

Recordo una frase que m’amoïnava moltíssim de petita quan la sentia de la mare: Mira, veus.., mira que m’has fet fer! Em sentia tan desconcertada.., no sabia què havia fet jo per causar-li un desori tal a la mare. Després, d’adulta.., m’havia sorprès a mi mateixa pronunciant més o menys aquella mateixa frase.
No sé si això us ressona.., diria que no sóc pas la única persona que ho ha experimentat, ja que, fins i tot en l’àmbit religiós és un concepte tant arrelat que ens ha fet copsar un concepte erroni del que fa o no fa Déu.
Li deu de semblar tant injust a Ell sentir, dels seus fillets (ànimes) estimats, acusar-Lo de enviar-los desastres i coses bones.., tot pel mateix preu! «és la voluntat de Déu…», es diu.
Ell ens diu que la Seva manera de ser només Li permet beneficiar a la humanitat, i la nostra intel·ligència també ens hauria d’avisar de l’error, però sempre busquem «culpables» per sentir-nos menys responsables; la responsabilitat sembla un gran pes que costa adquirir.
Ja és hora que la humanitat accepti la seva adultesa, no? Si no.., mai creixerem mentalment.

I remember a phrase that worried me a lot when I was little when I heard it from my mom: Look, you see…, look what you’ve made me do! I’m felt so disconcerted… I didn’t know what I had done to cause such a mess for Mom. Later, as an adult… I had caught myself uttering more or less the same sentence.
I don’t know if this resonates with you… I would say that I am not the only person who has experienced it, since, even in the religious sphere, it is such an ingrained concept that it has made us grasp a misconception of what God does or does not do.
It must seem so unfair to Him to hear, from His beloved little children (souls), accuse Him of sending them disasters and good things…, all for the same price! “It’s God’s will…”, it’s tells.
He tells us that His way of being only allows Him to benefit humanity, and our intelligence should also warn us of the error, but we always look for “culprits” to feel less responsible; responsibility seems like a great weight that costs to acquire.
It’s time for humanity to accept its adulthood, isn’t it? If not…, we will never grow mentally.

Recuerdo una frase que me preocupaba muchísimo de pequeña cuando la oía de mamá: ¡Mira, ves.., ¡mira que me has hecho hacer! Me sentía tan desconcertada.., no sabía qué había hecho yo para causarle tal desbarajuste a mamá. Después, de adulta.., me había sorprendido a mí misma pronunciando más o menos esa misma frase.
No sé si esto les resuena.., diría que no soy la única persona que lo ha experimentado, ya que, incluso en el ámbito religioso es un concepto tan arraigado que nos ha hecho captar un concepto erróneo de lo que hace o no hace Dios.
Le debe de parecer tan injusto a Él sentir, de sus hijitos (almas) queridos, acusarle de enviarles desastres y cosas buenas.., ¡todo por el mismo precio! “es la voluntad de Dios…”, se dice.
Él nos dice que Su manera de ser sólo Le permite beneficiar a la humanidad, y nuestra inteligencia también debería avisarnos del error, pero siempre buscamos «culpables» para sentirnos menos responsables; la responsabilidad parece un gran peso que cuesta adquirir.
Ya es hora de que la humanidad acepte su adultez, ¿no? Si no.., nunca creceremos mentalmente.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: