luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

Roba negra/Black clothes/Ropa negra

Roba negra

Quan estic en meditació i connecto amb Tu, Déu meu, tots els colors de la vida s’il·luminen.
Només n’hi ha un que no és color sinó manca de llum, el negre; potser per això no em vull vestir mai d’ell. Ara fins i tot, nens petits es vesteixen d’ell i me’ls miro encuriosida i mig sorpresa quan veig un ésser humà tant petit, que hauria de tenir la llum de l’esperança guiant la seva vida, cobert de negror, de aquella foscor tèxtil. Qui sap si son els pares qui l’han influït.., tanmateix em parla del mateix, de foscor, de dol, de manca d’esperança; tot el contrari del blanc que tampoc és un color sinó llum que ho enlluerna tot.
De quin color volem vestir la nostra ànima?
Jo la vull vestir del color de Déu.

Black clothes

When I am in meditation and I connect with you, my God, all the colors of life light up.
There is only one that is not color but lack of light, black; maybe that’s why I never want to dress me of him. Now even small children dress in it and I look at them curious and half surprised when I see such a small human being, who should have the light of hope guiding his life, covered in blackness, of that textile darkness. Who knows if it is his parents who have influenced him…, however, it talks to me about the same thing, of darkness, of mourning, of lack of hope; quite the opposite of white, which is not a color either, but light that dazzles everything.
What color do we want to dress our soul?
I want to dress her in the color of God.

Ropa negra

Cuando estoy en meditación y conecto contigo, Dios mío, todos los colores de la vida se iluminan.
Sólo hay uno que no es color sino carencia de luz, el negro; quizá por eso no quiero vestirme nunca de él. Ahora incluso, niños pequeños se visten de él y me los miro curiosa y medio sorprendida cuando veo a un ser humano tan pequeño, que debería tener la luz de la esperanza guiando su vida, cubierto de negrura, de aquella oscuridad textil. Quién sabe si son los padres quienes le han influido.., sin embargo me habla de lo mismo, de oscuridad, de luto, de falta de esperanza; todo lo contrario del blanco que tampoco es un color sino luz que lo deslumbra todo.
¿De qué color queremos vestir a nuestra alma?
Yo quiero vestirla del color de Dios.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: