Millor els temps passats?/Better past times?/¿Mejor los tiempos pasados?
Millor els temps passats?
Hi ha un sentiment en mi que em costa d’admetre; de fet, gairebé ja és una frase feta: «qualsevol temps passat ha estat millor». Sobretot els que hem viscut una dictadura ens fa vergonya admetre aquesta afirmació, perquè, físicament i políticament va ser un desastre; també, pels que van patir les conseqüències d’una guerra; fins i tot també va representar temps de foscor a l’edat mitjana, etc… Així doncs, què està passant en la ment de tants que puguem arribar a pensar això?
Doncs això succeeix perquè hi ha un altre factor que domina en aquest tema: «els valors neden per damunt de tot». Sembla ser que notem la pèrdua dels valors que ens fan humans, i cada vegada els veiem allunyar-se més i més. El benestar ha de ser integral; si hi manca un element és fals.., com un suflé que es desinfla al forn.
Hem avançat en tecnologia, en ciència, en organització social (si més no, en el món occidental), però, pel que fa a valors, ens anem distanciant del punt que hauria de ser el correcte. Si visualitzem una roda damunt d’un mantell de sorra fina, que té una osca profunda en un punt inicial, que gira lenta però indefectiblement, veurem que va deixant una rodera i la marca de la mossa va quedant enrere.
Podríem fer el símil en el món humà: la traça representa el temps que transcorre i l’osca podria ser el punt dels valors humans d’un inici que es van perdent en la distància i també tenir en compte que la roda gira i tornarà a marcar la mossa en la sorra, en el món humà.
La humanitat és com un ésser global que guarda en la seva memòria tot el que ha viscut. No en som conscients, però la petja viscuda es manté intacta en la memòria ancestral. La roda és el cicle que va repetint el seu girar i l’eix del cicle és el destí. D’aquí que, malgrat els avenços que experimentem en el àmbit físic, tinguem la sensació de pèrdua que ens fa pujar els colors de vergonya aliena de pensar que qualsevol temps passat era millor.
Però un cicle és un cicle i…gira, roda.., i l’osca tornarà a marcar el temps. La humanitat tornarà a enarborar la senyera que la fa digne de dir-se éssers humans. Els valors humans tornaran a ser la nostra bandera malgrat les aparences. Ara ja s’està confeccionant aquesta ensenya a les consciències d’alguns; quan s’arribi al número crític necessari d’ells.., l’osca haurà arribat al terra.
Better past times?
There is a feeling in me that I have a hard time admitting; in fact, it is almost a cliche: “any time in the past has been better.” Especially those of us who have lived through a dictatorship are ashamed to admit this statement, because, physically and politically, it was a disaster; also, for those who suffered the consequences of a war; It even represented a time of darkness in the Middle Ages, etc… So, what is going on in the minds of so many that we are thinking in this?
Well, this happens because there is another factor that dominates this issue: “values swim above everything.” It seems that we notice the loss of the values that make us human, and each time we see them moving further and further away. Well-being must be integral; if an element is missing, it is false… like a soufflé that deflates in the oven.
We have advanced in technology, in science, in social organization (at least in the Western world), but, in terms of values, we are moving away from the point that should be the correct. If we visualize a wheel on a layer of fine sand, which has a deep notch at an initial point, which rotates slowly but inevitably, we will see that it leaves a rut and the dent mark is left behind.
We could make the simile in the human world: the trace represents the time that passes and the notch could be the point of the human values from the beginning that are lost in the distance and also take into account that the wheel turns and will mark again that dent in the sand, in the human world.
Humanity is like a global being that keeps everything it has lived in its memory. We are not aware of it, but the trace lived remains intact in the ancestral memory. The wheel is the cycle that repeats its turn and the axis of the cycle is destiny. Hence, despite the advances we experience in the physical realm, we have the feeling of loss that makes us feel ashamed of others to think that any time in the past was better.
But a cycle is a cycle and… it spins, it rolls…, and the notch will mark the time again. Humanity will once again hoist the flag that makes it worthy of being called human beings. Human values will once again be our badge despite appearances. Now this banner is being made in the consciences of some; when the necessary critical number of them is reached…, the notch will have reached the ground again.
¿Mejor los tiempos pasados?
Hay un sentimiento en mí que me cuesta admitir; de hecho, casi es ya una frase hecha: «cualquier tiempo pasado ha sido mejor». Sobre todo los que hemos vivido una dictadura nos da vergüenza admitir esta afirmación, porque, física y políticamente fue un desastre; también, por quienes sufrieron las consecuencias de una guerra; incluso también representó tiempo de oscuridad en la edad media, etc… Así pues, ¿qué está pasando en la mente de tantos que podamos llegar a pensar esto?
Pues esto sucede porque hay otro factor que domina en este tema: “los valores nadan por encima de todo”. Parece que notamos la pérdida de los valores que nos hacen humanos, y cada vez los vemos alejarse más y más. El bienestar debe ser integral; si falta un elemento es falso.., como un suflé que se deshincha en el horno.
Hemos avanzado en tecnología, en ciencia, en organización social (al menos en el mundo occidental), pero, en cuanto a valores, nos vamos distanciando del punto que debería ser el correcto. Si visualizamos una rueda sobre un manto de arena fina, que tiene una muesca profunda en un punto inicial, que gira lenta pero indefectiblemente, veremos que va dejando una rodera y la marca de la mella va quedando atrás.
Podríamos hacer el símil en el mundo humano: la traza representa el tiempo que transcurre y la muesca podría ser el punto de los valores humanos de un inicio que se van perdiendo en la distancia y también tener en cuenta que la rueda gira y volverá a marcar esa mella en la arena, en el mundo humano.
La humanidad es como un ser global que guarda en su memoria todo lo vivido. No somos conscientes de ello, pero la huella vivida se mantiene intacta en la memoria ancestral. La rueda es el ciclo que va repitiendo su girar y el eje del ciclo es el destino. De ahí que, a pesar de los avances que experimentamos en el ámbito físico, tengamos la sensación de pérdida que nos hace subir los colores de vergüenza ajena de pensar que cualquier tiempo pasado fue mejor.
Pero un ciclo es un ciclo y…gira, rueda.., y la muesca volverá a marcar el tiempo. La humanidad volverá a enarbolar la bandera que la hace digna de llamarse seres humanos. Los valores humanos volverán a ser nuestra insignia a pesar de las apariencias. Ahora ya se está confeccionando esta enseña en las conciencias de algunos; cuando se llegue al número crítico necesario de ellos.., la muesca habrá vuelto a llegar al suelo.
luminiscències 2013/2023 