luminiscències 2013/2022

Tu pensamiento construye tu realidad

Final o oblit/End or oblivion/Final u olvido

Final o oblit

Tanta gent se suïcida pensant que així s’acaba el sofriment… Si sabessin què hi ha després d’allò, s’ho repensarien. De fet, sí, aconsegueixen acabar amb la situació d’aquell moment concret, però és com si es llancessin al buit, al no res. Qui els assegura que no hi ha res, o que, si hi ha quelcom serà millor?

🕉 Temps enrere a la Índia, la gent devota se sacrificava a Kashi(Varanasi ara d’Uttar Pradesh)a Benarés, com una forma extrema i radical de poder arribar a Déu. Es llançaven a un pou on al fons hi havien llances i espases clavades al terra; era un suïcidi que el govern hi va posar fi; ara ja no es pot fer. De fet son les ànimes les que se suïciden, però les ànimes no moren perquè son eternes.

Aquest és el coneixement pel que fa a l’ànima. Pel que fa al cos.., ja és tota una altra cosa. Sí, quan algú es lleva la vida, el cos aquell acaba, però qui el comandava segueix el seu camí cap un altra cos fetal de 4 o 5 setmanes gestant-se en l’úter d’una dona. I allà dins.., tota l’anterior vida passa per la ment d’aquella ànima que ha comès suïcidi. Això és així per a tothom, tant pels que es moren per mort natural, per malaltia, assassinats o per suïcidi. Quin panorama, no? Tot i així, per sort o per desgràcia tenim l’oblit sistemàtic al moment de sortir d’allà, d’aquell úter que està formant el nostre nou cos. I tornem a començar una nova experiència de vida.., i possiblement alguns reflexos de l’anterior vida ens aniran sorprenent durant el seu decurs i els anomenarem «de-ja.vu», més sovint al principi fins que l’oblit serà total quan siguem al mig i al final.

End or oblivion

So many people commit suicide thinking that this is how the suffering ends… If they knew what happen after that, they would think about it. In fact, yes, they manage to put an end to the situation at that particular moment, but it is as if theyselve were thrown into the void, into nothingness. Who assures them that there is nothing, or that if there is something it will be better?

🕉 Long ago in India, devout people self sacrificed in Kashi (Varanasi now Uttar Pradesh) in Benares, as an extreme and radical way to reach God. They threwi themselves into a well where at the bottom there were spears and swords stuck in the ground; it was a suicide that the government put an end to; now it can no longer be done. In fact, it is the souls that commit suicide, but the souls do not die because they are eternal.

This is the knowledge regarding the soul. As for the body… it’s something else. Yes, when someone takes their own life, that body ends, but whoever conducted it continues on its way to another fetal body of 4 or 5 weeks gestating into a woman’s uterus. And there inside…, all the previous life passes through the mind of that soul that has committed suicide. This is so for everyone, both for those who die naturally, by disease, murder or suicide. What a scene, right? However, luckily or unfortunately we have systematic forgetfulness at the moment of leaving there, at birth, of that uterus that is forming our new body. And we begin a new life experience…, and possibly some glimpses of the previous life will surprise us during its course and we will name them “de-ja-vu”, more often at the beginning until the oblivion will be total when we are in the middle and at the end.

Final u olvido

Tanta gente se suicida pensando que así se acaba el sufrimiento… Si supieran lo que hay después de aquello, se lo pensarían. De hecho, sí, consiguen acabar con la situación de ese momento concreto, pero es como si se lanzaran al vacío, a la nada. ¿Quién les asegura que no hay nada, o que si hay algo será mejor?

🕉 Tiempo atrás en la India, la gente devota se sacrificaba en Kashi (Varanasi ahora de Uttar Pradesh) en Benarés, como una forma extrema y radical de poder llegar a Dios. Se arrojaban a un pozo donde al fondo había lanzas y espadas clavadas en el suelo; era un suicidio que el gobierno puso fin; ahora ya no puede hacerse. De hecho, son las almas las que se suicidan, pero las almas no mueren porque son eternas.

Éste es el conocimiento en cuanto al alma. En cuanto al cuerpo… ya es otra cosa. Sí, cuando alguien se quita la vida, el cuerpo aquél termina, pero quien lo comandaba sigue su camino hacia otro cuerpo fetal de 4 o 5 semanas gestándose en el útero de una mujer. Y ahí dentro.., toda la anterior vida pasa por la mente de esa alma que ha cometido suicidio. Esto es así para todos, tanto por los que mueren por muerte natural, por enfermedad, asesinados o por suicidio. ¿Qué panorama, ¿no? Sin embargo, por suerte o por desgracia tenemos el olvido sistemático en el momento de salir de allí, de aquel útero que está formando nuestro nuevo cuerpo. Y volvemos a empezar una nueva experiencia de vida.., y posiblemente algunos destellos de la anterior vida nos irán sorprendiendo durante su trascurso y les nombraremos “de-ja-vu”, más a menudo al principio hasta que el olvido será total cuando estemos al medio y al final.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: