luminiscències 2013/2023

Tu pensamiento construye tu realidad

Què hi puc perdre?/What can I lose in that?/¿Qué puedo perder en ello?

Què hi puc perdre?

The Nile River winding northward next to the Red Sea by NASA Johnson is licensed under CC-BY-NC-ND 2.0

Hi ha una dita: «Si recordes a Déu en els teus moments finals, aquests pensaments et duran al teu destí»

Que difícil deu ser no oblidar que estàs deixant el cos que t’ha acompanyat tota aquesta vida, en aquells moments, oi? Abstraure’s de totes les coses que deixes aquí, de tots els éssers estimats que ja potser no veuràs… No hi ha etcètera perquè tot son coses molt importants i per cadascú diferents. Per no parlar del dolor físic que et pot aclaparar en aquells moments. Ens fa por la mort perquè la veiem com el no res; la fi de tot. I potser ens fa més basarda témer que hi pot haver dolor.

Com podem aprendre com anar-nos-en d’aquí, si tota la vida ha estat una constant amnèsia del fet que el cos és perible i de la constant inculcació que només som el cos? Quan un és jove es veu molt lluny quasi infinit aquell dia. I quan s’és gran.., uns tenen ganes de partir de seguida, cansats de la vida i del dolor, d’altres aferrant-se a la joventut fugida, altres aprofitant l’últim segon d’alè per gaudir dels plaers… I quan arriba el moment.., l’angoixa s’apodera dels sentits. O, simplement cedeixes i t’involucres en l’última experiència física en aquesta Terra si és que no t’han anestesiat i has perdut la consciència.
Que trist tot plegat! No?

Podem ser una mica més optimistes i entendre la vida com un joc que juguem en aquest cos, que jo sóc l’ànima que se’n anirà a un altre cos quan deixi aquest que ja no pot suportar la vida, però el més importat de tot.., el més essencial de tot.., és mantenir a la consciència que «el meu Pare de l’ànima és Déu» i amb aquest pensament, l’últim que ha d’acompanyar-me en aquest pas, aniré amb Ell a gaudir de la meva subtilesa i la pau, fins que em toqui el torn de tenir un nou cos petit i bufó on hi tindré una nova experiència i un nou «paper» a interpretar, que res tindrà a veure amb la experiència que m’ha identificat i tingut amb el que estic deixant. Gaudiré d’una nova personalitat! I.., el millor de tot.., no recordaré res de l’anterior vida, per fortuna!.., tret d’uns quants «dejavú» que aniran decorant la meva infantesa fins l’adultesa, quan es perdrà tot record ancestral.

«Recordeu al Pare i els vostres pensaments finals us portaran al vostre destí»

What can I lose in that?

Earth and sky views taken astronaut Scott Carpenter by NASA Johnson is licensed under CC-BY-NC 2.0

There is a saying: “If you remember God in your final moments, these thoughts will lead you to your destiny”

How difficult it will be not to forget that you are leaving the body that has accompanied you all this life, in those moments, right? Abstract yourself from all the things you leave here, from all the loved ones that you may not see anymore… There is no etcetera because they are all very important things and different for each one. Not to mention the physical pain that can overwhelm you at that time. We are afraid of death because we see it as the nothing; the end of everything. And perhaps it makes us more afraid to fear that there may be pain.

How can we learn how to get out ourselves of here, if our whole life has been a constant amnesia that the body is perishable and the constant inculcation that we are only the body? When one is young he sees himself far away, almost infinite that day. And when we are older…, some want to leave right away, tired of life and pain, others clinging to their youth that has fled, others taking advantage of their last breath to enjoy pleasures… And when the time comes.., anguish takes over the senses. Or you simply give in and engage in the ultimate physical experience on this Earth if you haven’t been anesthetized and lost consciousness.
How sad everything! Nope?

We can be more optimistic and understand life as a game that we play in this body, that I am the soul that will go to another body when I leave the one that can no longer support life, but most important of all… essential of all…, is to maintain the awareness that “my Father of the soul is God” and with this thought, the last one that must accompany me in this step, I will go with Him to enjoy my subtlety and peace, until I It is my turn to have a new small and cute body where I will have a new experience and a new “role” to play, which will have nothing to do with the experience that has identified me and had in the body that I am leaving. I will enjoy a new personality! And…, best of all…, I won’t remember anything from the previous life, fortunately!…, except for a few “dejavú” that will decorate my childhood until adulthood, when all ancestral memories will be lost.

“Remember the Father and your final thoughts will lead you to your destiny”

¿Qué puedo perder en ello?

Oilseed rape under a menacing sky #2 by Philip Halling is licensed under CC-BY-SA 2.0

Hay un dicho: «Si recuerdas a Dios en tus momentos finales, estos pensamientos te llevarán a tu destino»

Qué difícil será no olvidar que estás dejando el cuerpo que te ha acompañado toda esta vida, en aquellos momentos, ¿no? Abstraerse de todas las cosas que dejas aquí, de todos los seres queridos que ya quizás no verás… No hay etcétera porque todo son cosas muy importantes y por cada uno diferentes. Por no hablar del dolor físico que te puede agobiar en aquellos momentos. Nos da miedo la muerte porque la vemos como la nada; el fin de todo. Y quizás nos de más aprensión temer que puede haber dolor.

¿Cómo podemos aprender cómo irnos de aquí, si toda la vida ha sido una constante amnesia de que el cuerpo es perecedero y de la constante inculcación de que sólo somos el cuerpo? Cuando uno es joven se ve muy lejos casi infinito ese día. Y cuando se es mayor.., unos tienen ganas de partir enseguida, cansados ​​de la vida y del dolor, otros aferrándose a la juventud huida, otros aprovechando el último segundo de aliento para disfrutar de los placeres. .. Y cuando llega el momento.., la angustia se apodera de los sentidos. O simplemente cedes y te involucras en la última experiencia física en esta Tierra si es que no te han anestesiado y has perdido la conciencia.
¡Qué triste todo! ¿No?

Podemos ser algo más optimistas y entender la vida como un juego que jugamos en este cuerpo, que yo soy el alma que se irá a otro cuerpo cuando deje ese que ya no puede soportar la vida, pero lo más importante de todo.., lo esencial de todo.., es mantener a la conciencia de que «mi Padre del alma es Dios» y con este pensamiento, el último que debe acompañarme en este paso, iré con Él a disfrutar de mi sutileza y la paz, hasta que me toque el turno de tener un nuevo cuerpo pequeño y lindo donde tendré una nueva experiencia y un nuevo «papel» a interpretar, que nada tendrá que ver con la experiencia que me ha identificado y tenido con el que estoy dejando. ¡Disfrutaré de una nueva personalidad! Y.., lo mejor de todo.., no recordaré nada de la anterior vida, ¡por fortuna!.., salvo unos cuantos «dejavú» que irán decorando mi infancia hasta la adultez, cuando se perderá todo recuerdo ancestral.

«Recordad al Padre y vuestros pensamientos finales os llevarán a vuestro destino»

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: