Si tenim un incendi que comença amb fúria i hi aboquem oli.., l’incendi creixerà òbviament amb possibilitat d’arribar-nos a cremar. En canvi, si sabem què hem de fer per calmar-lo fins que ja no sigui una amenaça, haurem fet un bona bona feina.
El símil amb la ira és parell a l’exemple físic: l’oli ve a ser l’entrar en el joc del qui està irat i ve amb violència al nostre davant, tornant-li paraules, mirades, o actituds en el seu mateix to irat, encara que siguin per justificar-nos per alguna cosa. Allò només servirà per encendre més els ànims i no acabarà bé. En canvi, si ens mantenim tranquils i enfocats (per exemple amb l’amor de Déu), mantenim una mirada calma i la nostra actitud ni tan sols és de defensa sinó de comprendre la situació sense culpar a ningú, és possible que la cara del que tenim al davant deixi de ser roja i el seu to s’afluixi i tot acabi bé. 😨😇 If we have a fire that starts furiously and we pour oil, the fire will obviously grow with the possibility of burning us. Instead, if we know what to do to calm him down until he is no longer a threat, we will have done a good job.
The simile with anger is pair to the physical example: the oil is going to be to enter into the game of someone who is angry and comes violently before us, returning him words, looks, or attitudes in the same angry tone, even, if they are to justify us by something. That will only serve to inflame the spirits more and will not end well. On the other hand, if we remain calm and focused (for example in the love of God), we keep a calm look and our attitude is not even one of defense but of understanding the situation without blaming anyone, it is possible that the face of the person in front of us stop being red and its tone loosens and everything ends well. 😨 😇 Si tenemos un incendio que comienza con furia y vertemos aceite.., el incendio crecerá obviamente con posibilidad de llegar a quemarnos. En cambio, si sabemos qué hacer para calmarlo hasta que ya no sea una amenaza, habremos hecho un buen trabajo.
El símil con la ira es parejo al ejemplo físico: el aceite viene a ser el entrar en el juego de quien está airado y viene con violencia ante nosotros, devolviéndole palabras, miradas, o actitudes en su mismo tono airado, aunque sean para justificarnos por algo. Aquello sólo servirá para encender más los ánimos y no terminará bien. En cambio, si nos mantenemos tranquilos y enfocados (por ejemplo en el amor de Dios), mantenemos una mirada calma y nuestra actitud ni siquiera es de defensa sino de comprender la situación sin culpar a nadie, es posible que la cara del que tenemos delante deje de ser roja y su tono se afloje y todo acabe bien.