Encara que ens caigui el cel/Even if the skay falls on us/Aunque el cielo nos caiga
Encara que ens caigui el cel
Una reacció que tenim les persones davant les desgràcies és mirar al cel i demanar-Li ajuda a Ell; però una altra reacció és que, si passa tot això és que no hi ha Déu, que si n’hi hagués res d’això ho permetria. I.., en aquells moments trenquem tota relació amb Ell, si és que n’hi havia hagut alguna, encara que fos una petita espurna d’esperança al cor.
Déu ens diu: – Fills, no M’oblideu –
Una experiència d’aquesta segona reacció davant la penúria la vaig viure mitjançant el meu pare.
Ell havia estat un devot enamorat de Déu. Fins i tot donava catecisme, essent ell mateix un nen, a altres nens. Però va venir la guerra, la pitjor encara més demolidora, la guerra civil entre germans d’un mateix “poble”. El meu pare la va viure de tal manera que el destrossà per dins; va perdre tot l’amor que tenia per Déu. I així va viure la resta de la seva vida, amb aquella decepció provocada pels embaixadors de Déu, sentint-se enganyat a causa del mal comportament d’aquells que havien de donar el major exemple d’honestedat.
Malgrat això, al final dels seus dies, lliurat ja de totes les rancúnies, el seu cor es va tornar a obrir, perqué encara hi quedava una petita flameta que titil.lava tímidament en mig d’aquella foscor. Sé del cert que en els seus últims instants Li va tornar a agafar la mà a Ell.
Even if the sky falls on us
One reaction that people have to misfortunes is to look at the sky and ask Him for help; but another reaction is that, if all this happens, there is no God, that if He there were none of this would allow. And…, in those moments we break all relationship with Him, if there had been any, even if it was a small spark of hope in the heart.
God tells us: – Children, do not forget Me –
I had an experience of this second reaction about hardship through my father.
He had been a devotee in love with God. He even taught catechism, being a child himself, to other children. But war came, the worst even more devastating, the civil war between brothers from the same “town”. My father lived it in such a way that he destroyed him inside; he lost all the love he had for God. And so he lived the rest of his life, with that disappointment caused by the ambassadors of God, feeling cheated due to the bad behavior of those who should give the greatest example of honesty.
However, at the end of his days, freed from all grudges, his heart opened again, because there was still a small flame that shyly flickered in the midst of that darkness. I know for sure that in his last moments he took His hand again.
Aunque nos caiga el cielo
Una reacción que tenemos las personas ante las desgracias es mirar al cielo y pedirle ayuda a Él; pero otra reacción es que, si ocurre todo esto es que no hay Dios, que lo si hubiera nada de esto permitiría. Y.., en aquellos momentos rompemos toda relación con Él, si es que había habido alguna, aunque fuera una pequeña chispa de esperanza en el corazón.
Dios nos dice: – Hijos, no Me olvidéis –
Una experiencia de esta segunda reacción ante la penuria la viví a través de mi padre.
Él había sido un devoto enamorado de Dios. Incluso daba catecismo, siendo él mismo un niño, a otros niños. Pero vino la guerra, la peor aún más demoledora, la guerra civil entre hermanos de un mismo pueblo. Mi padre la vivió de tal modo que le destrozó por dentro; perdió todo el amor que tenía por Dios. Y así vivió el resto de su vida, con esa decepción provocada por los embajadores de Dios, sintiéndose engañado debido al mal comportamiento de aquellos que debían dar el mayor ejemplo de honestidad.
Sin embargo, al final de sus días, liberado ya de todos los rencores, su corazón se volvió a abrir, porque todavía quedaba una pequeña llamita que titilaba tímidamente en medio de aquella oscuridad. Sé a ciencia cierta que en sus últimos instantes Le volvió a coger la mano a Él.
luminiscències 2013/2023 