luminiscències 2013/2023

Tu pensamiento construye tu realidad

Lliurar-se de la roda de decepció o enuig/Get rid of the roll of disappointment or anger/Librarse del rodar de decepción o enfado

Quan ens influeixen els sentits físics, es diu que és un engany, perquè ens mantenen en un continu girar de decepció si és el cas, o en una alegria fugissera. Ens costa moltíssim apartar la nostra atenció d’allò que escoltem, veiem, olorem, tastem o toquem. És com si ens dominessin la voluntat. La majoria de vegades no ho aconseguim, tret que s’arribi a un punt de no tolerar-ho més, però per arribar-hi haurem patit.., vés a saber quant!
Adonar-se de l’engany dels sentits físics ja és el primer pas per tenir el control de la pròpia vida. Potser pensarem que el cert és allò que és veu, allò que es palpa.., com Sant Tomàs. Però l’engany és molt subtil perquè tot allò és processat pel cervell i ho pren la ment i ho discerneix l’intel·lecte. Potser en un moment donat veurem una cosa, reaccionarem impulsivament i després ens adonarem, si tenim sort, de que havíem tingut una percepció errònia d’allò, massa tard, i pensarem: «-no volia que passés però em vaig quedar atrapat en un girar (xarxa) de decepció-»
El segon pas és marcar-se uns límits en aquesta roda subtil, com posar una alarma: quan senti que començo a entrar en aquest girar.., aturar-ho a l’acte.
El tercer pas és analitzar si hi ha quelcom de cert amb el què hem percebut i si hi tenim res a veure, si hi podem fer quelcom.., i si no, acabar-ho en aquest instant. És molt important pensar com discerniria Déu en una situació determinada i imitar-Lo, no pas endebades som els Seus fills.

When we are influenced by the physical senses, it is said to be a delusion, because they keep us in a continuous rotateof disappointment, or in a fleeting joy. It is very difficult for us to divert our attention from what we hear, see, smell, taste or touch. It’s as if were dominated our will. Most of the time we don’t make it, unless we reach a point where we can no longer tolerate it, but to get there we will have suffered… who knows how much!
Realizing the deception of the physical senses is already the first step to have control of one’s life. Perhaps we will think that what is true is what is seen, what is palpable…, like Saint Thomas. But the deception is very subtle because everything is processed by the brain and taken by the mind and discerned by the intellect. Perhaps at one point we’ll see something, react impulsively, and then realize, if we’re lucky, that we had the wrong perception of it, too late, and think, «-I didn’t want this to happen but I got caught in a spin (network) of disappointment-»
The second step is to set some limits in this subtle wheel, like setting an alarm: when you feel that I start to enter this spinning…, stop it immediately.
The third step is to analyze if there is something true in what we have perceived and if we have something to do with it, if we can do something…, and if not, finish it at that moment. It’s very important to think about, how would God discern in a given situation and imitate Him, not in vain are we the children of Him.

Cuando nos influyen los sentidos físicos, se dice que es un engaño, porque nos mantienen en un continuo girar de decepción en su caso, o en una alegría huidiza. Nos cuesta muchísimo apartar nuestra atención de lo que escuchamos, vemos, olemos, catamos o tocamos. Es como si nos dominaran la voluntad. La mayoría de veces no lo conseguimos, a menos que se llegue a un punto de no tolerarlo más, pero para llegar ahí habremos sufrido.., ¡vete a saber cuánto!
Darse cuenta del engaño de los sentidos físicos es ya el primer paso para tener el control de la propia vida. Quizás pensaremos que lo cierto es lo que se ve, lo que se palpa.., como Santo Tomás. Pero el engaño es muy sutil porque todo aquello es procesado por el cerebro y lo toma la mente y lo discierne el intelecto. Quizás en un momento dado veamos una cosa, reaccionaremos impulsivamente y después nos daremos cuenta, si tenemos suerte, de que habíamos tenido una percepción errónea de aquello, demasiado tarde, y pensaremos: «-no quería que ocurriera pero me quedé atrapado en un girar (red) de decepción-»
El segundo paso es marcarse unos límites en esta rueda sutil, como poner una alarma: cuando sienta que empiezo a entrar en este girar.., detenerlo en el acto.
El tercer paso es analizar si hay algo cierto en lo que hemos percibido y si tenemos algo que ver, si podemos hacer algo.., y si no, acabarlo en ese instante. Es muy importante pensar cómo discerniría a Dios en una situación determinada e imitarle, no en vano somos Sus hijos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: