L’enyorança/The longing/La añoranza
Us trobeu amb el Pare després de molt de temps d’enyorança.
-Els fills més “dolços” durant tant de temps perduts i ara trobats-
El Pare (Déu) dels fills (les ànimes), els éssers humans, que en una mena d’amnèsia, oblidem d’on venim i què som, ens recorda que totes les religions del món tenen l’origen en l’enyor dels temps sense temps cronològic en el que hem estat en la Seva companyia, surant ingràvids en el món de la pau també anomenat nirvana. Ara ens retrobem amb Ell quan entenem la nostra veritable naturalesa d’ànima, doncs res és més dolç que recuperar la memòria perduda. Tot està rel.lacionat amb la reencarnació; si no es considera la reencarnació una possible realitat.., serà gairebé impossible entendre res de la vida.
La reencarnació tant afecta als humans com als animals. Hi han molts exemples de tals experiències en ambdues espècies. Avui n’he sentit la d’una nena que se li va morir el seu gos estimat i que després d’un temps, sortint de l’escola, un cadellet de gos se li plantà al davant i ella entendrida l’agafà i se l’emportà. Així que el gosset entrà a casa, se’n va anar directe al jaç que tenia l’anterior gos de la nena i allà, mig assegut mig dret, va començar a fer el mateix gest amb la poteta que feia sempre l’anterior gos, i, aleshores la nena s’adonà que els ulls eren els mateixos. En aquell moment tan màgic.., ella va dir: saps mare? En Can semblava una gosseta, i ara, ho ha aconseguit, perquè ha tornat a venir transformat en una gosseta. Li tornem a dir Can?.., o potser millor Canna?
You meet the Father after a long time of longing.
-The most “sweet” children for so long lost and now found-
The Father (God) of the children (the souls), human beings, who in a kind of amnesia, we forget where we come from and what we are, reminds us that all the religions of the world have their origin in the longing of the time without chronological time in which we have been in His company, floating weightless in the world of peace also called nirvana. Now we are reunited with Him when we understand our true nature of soul, for nothing is sweeter than regaining lost memory. Everything is related to reincarnation; if reincarnation is not considered a possible reality.., it will be almost impossible to understand anything about life.
Reincarnation affects both humans and animals. There are many examples of such experiences in both species. Today I heard the story of a little girl whose beloved dog died and who after a few time, leaving school, a puppy stood in front of her and she, touched, picked it up and she took it So the little dog entered the house, went straight to the bed that the girl’s previous dog had and there, half sitting half standing, he began to make the same gesture with his little paw that the previous dog always did , and then the girl realized that the eyes were the same. In that magical moment.., she said: do you know, mom…? Can looked like a little girl dog, and now, he has succeeded, because he has come back transformed into a little girl dog,. Shall we call him again Can?.., or maybe better Canna?
Os encontráis con el Padre después de mucho tiempo de añoranza.
-Los hijos más “dulces” por tanto tiempo perdidos y ahora encontrados-
El Padre (Dios) de los hijos (las almas), los seres humanos, que en una especie de amnesia olvidamos de dónde venimos y qué somos, nos recuerda que todas las religiones del mundo tienen su origen en la añoranza del tiempo sin tiempo cronológico en el que hemos estado en Su compañía, flotando ingrávidos en el mundo de paz también llamado nirvana. Ahora nos reunimos con Él cuando comprendemos nuestra verdadera naturaleza de alma, porque nada es más dulce que recuperar la memoria perdida. Todo está relacionado con la reencarnación; si la reencarnación no se considera una realidad posible… será casi imposible entender nada de la vida.
La reencarnación afecta tanto a humanos como a animales. Hay muchos ejemplos de tales experiencias en ambas especies. Hoy escuché la historia de una niña cuyo amado perro murió y que después de un tiempo, saliendo de la escuela, un perrito se paró frente a ella y, enternecida, lo recogió y se lo llevó Así que el perrito entró a la casa, se fue directo a la cama que tenía el perro anterior de la niña y allí, medio sentado medio de pie, comenzó a hacer el mismo gesto con la patita que siempre hacía el perro anterior, y entonces la niña se dio cuenta de que los ojos eran los mismos. En ese momento mágico.., ella dijo: ¿sabes mamá…? Can parecía una perrita, y ahora lo ha conseguido, porque ha vuelto transformado en una perrita. ¿Le volvemos a llamar Can?.., o quizás mejor Canna?
luminiscències 2013/2023 