Sou immortals, per tant, per què torturar-se?
Cadascú té la consciència, fàcilment, de a quin gènere pertany, si és home o dona,, veritat?, no s’ho ha d’estar recordant constantment.
Hi ha una forma d’autodestrucció implacable que ve d’amagat i gairebé no ens adonem que hi hem entrat. És la nòria dels pensaments rotatoris, inútils i desgastats. És el no sabercabar-s’ho. Alguna cosa ens ha passat, o cosa intuïm que succeirà, i aquesta preocupació no ens deixa en tot el dia. Aquest girar i girar en la nostra ment ens drena la nostra energia i acabem totalment desgastats, destrossats.
Si tenim consciència d’immortalitat, és a dir, de ser una ànima, la forma de llum que mai s’extingeix, serà molt difícil que les preocupacions ens ofeguin. Contemplarem la vida en la que estem en aquest moment com aquell que contempla una película distreta, i que la pròxima película serà diferent. Per tant, podrem deturar, és a dir, sortir d’aquesta nòria que ens tritura.
You are immortal, so why torture yourself?
Everyone is easily aware of what gender they belong to, if they are male or female, right?, you don’t have to be constantly reminded this.
There is a form of relentless self-destruction that sneaks up on us and we hardly realize we’ve stepped into it. It is waterwheel of rotating, useless and exhausting thoughts. It’s not knowing how to end it. Something has happened to us, or something we sense will happen, and this concern does not leave us throughout the day. This tossing and turning in our mind drains us of our energy and we end up totally worn out, shattered. If we are aware of immortality, that is, of being a soul, the form of light that never goes out, it will be very difficult for worries to drown us. We will contemplate the life in which we are at this moment as one who contemplates a distracted movie, and that the next movie will be different. Therefore, we will be able to stop, that is to say, get out of this waterwheel that hurts us.
Sois inmortales, así que ¿por qué torturarse?
Todo el mundo sabe fácilmente a qué género pertenece, si es hombre o mujer, ¿verdad?, no es necesario tener que recordarlo constantemente.
Hay una forma de autodestrucción implacable que se nos acerca sigilosamente y apenas nos damos cuenta de que nos hemos metido en ella. Es la noria de los pensamientos giratorios, inútiles y agotadores. Es no saber cómo terminarlo. Algo nos ha pasado, o algo intuimos que va a pasar, y esta inquietud no nos abandona en todo el día. Este dar vueltas en nuestra mente nos drena nuestra energía y terminamos totalmente agotados, destrozados.
Si somos conscientes de inmortalidad, es decir, de ser un alma, la forma de luz que nunca se apaga, será muy difícil que las preocupaciones nos ahoguen. Contemplaremos la vida en la que nos encontramos en este momento como quien contempla una película entretenida, y que la próxima película será diferente. Por tanto, podremos parar, es decir, salir de esta noria que nos hace daño.