Defectes humans//Human flaws//Defectos humanos
Veure els defectes de la gent és com si es creés un eclipsi que no ens deixés veure la seva part bona.
PUNT: Déu no mira els defectes de ningú, només veu les coses bones que hi ha en cadascú, i, això fa que es potenciïn les nostres millors qualitats.
Quan som conscients dels defectes, involuntàriament enviem un missatge subtil de retret a aquell al qui li hem vist l’error. A part que ens oblidem que ell és un mirall dels nostres propis defectes on els veiem reflectits, si a més li ho manifestem, el dany és doble: ens fem mal nosaltres perquè entrem en conflicte, però, també li fem mal a l’altre perquè li potenciem l’error i això crea una resistència que pot fer que l’altre es refermi en aquell error per una qüestió de oposició automàtica. És una altra cosa si ens pregunten la nostra opinió i nosaltres la donem amb humilitat i respecte.
Seeing people’s flaws is like creating an eclipse that doesn’t let us see their good side.
POINT: God does not look at anyone’s faults, he only sees the good things in each one, and this makes our best qualities to be enhanced.
When we are aware of faults, we involuntarily send a subtle message of reproach to the one in whom we have seen the fault. Apart from forgetting that he is a mirror of our own flaws in which we see them reflected, if we also express it to him, the damage is double: we hurt ourselves because we enter into conflict, but we also hurt the other because potentiate the error in him and this creates a resistance that can make the other person reaffirm itself that error as a matter of automatic opposition. It’s another thing if they ask us our opinion and we give it with humility and respect.
Ver los defectos de las personas es como crear un eclipse que no nos deja ver su lado bueno.
PUNTO: Dios no mira las faltas de nadie, solo ve las cosas buenas en cada uno, y esto hace que se potencien nuestras mejores cualidades.
Cuando somos conscientes de las faltas, involuntariamente enviamos un sutil mensaje de reproche a aquel en quien hemos visto el error. Aparte de olvidar que él es un espejo de nuestros propios defectos en el que los vemos reflejados, si también se lo expresamos a él, el daño es doble: nos hacemos daño porque entramos en conflicto, pero también hacemos daño al otro porque potenciamos el defecto en él y esto crea una resistencia que puede hacer que la otra persona se reafirme en ese error como una cuestión de oposición automática. Otra cosa es que nos pidan nuestra opinión y se la demos con humildad y respeto.
luminiscències 2013/2023 