L’exemple dels pares//The example of the parents//El ejemplo de los padres
Es poden dir moltes paraules, moltes ordres, moltes normes.., però el que ensenya realment és l’exemple.
Si hem estat pares modèlics, restrictius o simplement persones senzilles que es comporten amb sinceritat, s’ha de tenir en compte que malgrat els desigs que hàgim tingut pels nostres fills, ells s’hauran impregnat de coses de les que ni tan sols hem sigut conscients del nostre comportament com a persones.
En ser adults, ells, ens sorprendran amb exemples dels que no érem conscients que els havíem donat mentre compartíem les nostres vides en comú.
Per això és tan important i que no existeix en el manual de com criar als fills, com és un mateix. Si el nostre interior és noble.., l’exemple que els haurem donat serà autèntic i constructiu sense ser conscients d’això. Al capdavall, hem estat el seu primer referent.
Després ells tindran la seva pròpia vida i les seves pròpies influencies de les companyies que els arribin. Podran seguir en el camí recte o pel mal averany… En això ja no hi podrem fer res, sinó confiar en que l’exemple nostre hagi estat l’adequat i esperar que aquest exemple prevalgui i els ajudi.
Els fills no ens pertanyen, son éssers independents que hem tingut l’honor i el privilegi de seguir el seu desenvolupament des del mateix principi.
You can say many words, many orders, many rules…, but what really teaches is the example.
If we have been model parents, restrictive or simply simple people who behave with sincerity, it must be taken into account that despite the wishes we have had for our children, they will have been impregnated with things that we have not even been aware of aware of our behavior as people.
As adults, they will surprise us with examples we weren’t aware we had given them while sharing our lives together.
That’s why it’s so important and that it doesn’t exist in the manual of how to raise children, how you are yourself. If our interior is noble…, the example we will have given them will be authentic and constructive without being aware of it. After all, we were their first reference.
Then they will have their own life and their own influences from the companies that come to them. They will be able to continue on the right path or down the wrong path… We can no longer do anything about this, but to trust that our example has been the right one and hope that this example will prevail and help them.
The kids do not belong to us, they are independent beings that we have had the honor and privilege of following their development from the very beginning.
Se pueden decir muchas palabras, muchas órdenes, muchas reglas…, pero lo que realmente enseña es el ejemplo.
Si hemos sido padres modelo, personas restrictivas o simplemente sencillas que se comportan con sinceridad, hay que tener en cuenta que a pesar de los deseos que hayamos tenido para nuestros hijos, estos se habrán impregnado de cosas de las que ni siquiera hemos sido conscientes de nuestro comportamiento como personas.
Al ser adultos, nos sorprenderán con ejemplos de los que no éramos conscientes que les habíamos dado mientras compartíamos nuestra vida en común.
Por eso es tan importante y que no existe en el manual de cómo criar a los hijos, cómo eres tú mismo. Si nuestro interior es noble…, el ejemplo que les habremos dado será auténtico y constructivo sin ser conscientes de ello. Después de todo, hemos sido su primera referencia.
Después tendrán su propia vida y sus propias influencias de las compañías que les lleguen. Podrán seguir por el camino correcto o por el camino equivocado… Ya no podemos hacer nada al respecto, sino confiar en que nuestro ejemplo haya sido el correcto y esperar que este ejemplo prevalezca y les ayude.
Los hijos no nos pertenecen, son seres independientes que hemos tenido el honor y el privilegio de seguir su desarrollo desde el principio.
luminiscències 2013/2023 