luminiscències 2013/2023

Tu pensamiento construye tu realidad

Son o letargia//Sleep or lethargy//Sueño o letargo

El son humà o letargia

Qui diu?: Estic cansada.., estic contenta., he tingut un mal dia.., el cap em fa mal.., això ho trobo salat, allò em sembla massa dolç, tinc les cames cansades.., etc.? Sempre ens referim a allò que sentim a través del cos; per tant, qui ho diu?, el cos o jo?

I jo.., qui sóc?.., sóc una part del cos, sóc les cames que em fan mal… per exemple? Evidentment, no, no sóc allò. Jo sóc qui sento tot allò que li succeeix al meu cos i al meu entorn. No sóc pas el cos; sóc qui experimenta tot a través de la matèria, el cos. Sóc la energia que li dóna vida, qui el fa moure i qui se’n va d’ell quan el temps se li ha acabat.

Dir que jo sóc l’Ànima Suprema, Déu; dir que tots som Déu; dir que Déu és a tot arreu.., és no conèixer a aquest Ésser de llum, doncs Ell mai té un cos propi, mai es personifica en un arbre, en un riu, en un gos, mai és a les pedres, mai pot ser arreu on jo miro, doncs si fos així.., mai seria perfecte, estaria ple de totes les imperfeccions de la matèria, estaria submergit en cada error humà. Aleshores no tindríem cap referència del bé. Mai podríem sortir de les tenebres.

Les ànimes personificades en cossos mai poden ser immunes a l’efecte de l’acció. Només Déu, el Pare de les ànimes és Abhogta (està més enllà de l’efecte de l’experiència) perquè Ell mai té un cos propi on experimentar els efectes materials, ni el retorn per les accions. Nosaltres, les ànimes en cossos, fem accions i n’experimentem el karma d’elles, el retorn del que fem. Mai som Déu, però amb bones intencions ens hi podem assemblar, tal com un fill intenta emular al seu pare.

Podem sentir en un moment donat que ens envolta una energia molt poderosa i dolça, i, ens pot semblar que tot el que els ulls contemplen en aquest estat és Déu.., però només haurà estat uns instants meravellosos produïts per una estirada dels fils de la nostra consciència que, de vegades, Ell acciona subtilment per donar una experiència o una visió, per despertar-nos del son humà, de la letargia.

Human sleep or lethargy

Who says?: I’m tired.., I’m happy.., I’ve had a bad day.., my head hurts.., I find this salty, that seems too sweet, my legs are tired.., etc.? We always refer to what we feel through the body; so who says it?, the body or me?

And me.., who am I?.., am I a part of the body, am I the legs that hurt me… for example? Obviously, no, I’m not that. I am the one who feels everything that happens to my body and my environment. I am not the body; I am the one who experiences everything through matter, the body. I am the energy that gives him life, who makes him move and who leaves him when his time is up.

To say that I am the Supreme Soul, God; to say that we are all God; to say that God is everywhere…, is not to know this Being of Light, because He never has a body of his own, he is never personified in a tree, in a river, in a dog, he is never in stones, he can never to be everywhere I look, because if it were so…, it would never be perfect, it would be full of all the imperfections of matter, it would be submerged in every human error. Then we would have no reference to the good. We could never get out of the darkness.

Souls embodied in bodies can never be immune to the effect of action. Only God, the Father of souls is Abhogta (beyond the effect of experience) because He never has a body of His own in which to experience the matter effects, nor the return for actions. We, the souls in bodies, do actions and experience the karma of them, the return of what we do. We are never God, but with good intentions we can resemble Him, just as a son tries to emulate his father.

We can feel at a given moment that a very powerful and sweet energy surrounds us, and it may seem to us that all the eyes contemplate in this state is God… but it will have been only a few wonderful moments produced by a pulling of the threads of our awareness that, sometimes, He acts subtly to give an experience or a vision, to wake us up from human sleep, from lethargy.

Sueño humano o letargo

¿Quién dice?: estoy cansado.., estoy feliz.., he tenido un mal día.., me duele la cabeza.., me parece salado, eso parece demasiado dulce, mis piernas están cansadas.. , etc.? Siempre nos referimos a lo que sentimos a través del cuerpo; Entonces, ¿quién lo dice?, ¿el cuerpo o yo?

Y yo.., ¿quién soy yo?.., ¿soy una parte del cuerpo, soy las piernas que me duelen… por ejemplo? Obviamente, no, no soy eso. Soy quien siente todo lo que le pasa a mi cuerpo y a mi entorno. Yo no soy el cuerpo; soy el que experimenta todo a través de la materia, el cuerpo. Soy la energía que le da vida, que lo hace moverse y que lo deja cuando se le termina el tiempo.

Decir que soy el Alma Suprema, Dios; decir que todos somos Dios; decir que Dios está en todas partes…, es no conocer a este Ser de Luz, porque nunca tiene cuerpo propio, nunca se personifica en un árbol, en un río, en un perro, nunca en piedras , nunca podrá estar dondequiera que mire, porque si así fuera…, nunca sería perfecto, estaría lleno de todas las imperfecciones de la materia, estaría sumergido en todo error humano. Entonces no tendríamos ninguna referencia del bien. Nunca podríamos salir de las tinieblas.

Las almas personificadas en cuerpos nunca pueden ser inmunes al efecto de la acción. Sólo Dios, el Padre de las almas es Abhogta (más allá del efecto de la experiencia) porque Él nunca tiene un cuerpo propio en el que experimentar los efectos de la materia, ni el retorno de las acciones. Nosotros, las almas en cuerpos, hacemos acciones y experimentamos el karma de ellas, el retorno de lo que hacemos. Nunca somos Dios, pero con buenas intenciones podemos asemejarnos a Él, tal como un hijo trata de emular a su padre.

Podemos sentir en un momento dado que nos envuelve una energía muy poderosa y dulce, y nos puede parecer que todo lo que contemplan los ojos en este estado es Dios… pero habrán sido solo unos momentos maravillosos producidos por un tirón. de los hilos de nuestra conciencia que, a veces, Él acciona sutilmente para darnos una experiencia o una visión, para despertarnos del sueño humano, del letargo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: