Durant molt de segles hem considerat ser cossos; no hi havia la consciència de ser res més.
No vam haver de fer cap esforç per considerar-nos cossos, formava part de la cultura humana apresa d’uns i altres, i, aquests les van aprendre dels que inicialment van oblidar el seu origen, en un moment en que la supervivència era gairebé impossible per l’ésser humà després dels cataclismes. Van lluitar per la supervivència i amb això van oblidar que eren ànimes dins de cossos humans. Aquest és l’origen aproximat del perquè ens costa tant tornar a considerar-nos ànimes.
Ara torna a ser essencial saber d’on venim perquè sabrem on anem. Doncs és més fàcil romandre forts davant qualsevol adversitat si sabem que, com a ànimes, mai desapareixem. Tornem a fer la nostra «naturalesa natural» el ser ànimes que tenen un cos.
For many centuries we have considered ourselves bodies; there was no awareness of being anything else.
We did not have to make any effort to consider ourselves bodies, it was part of the human culture learned from one another, and they learned it from those who initially forgot their origin, at a time when survival was almost impossible for human beings after the cataclysms. They fought for survival and with that they forgot that they were souls inside human bodies. This is the approximate origin of why it is so difficult for us to consider ourselves souls again.
Now it is essential again to know where we come from so that we will know where we are going. Well, it is easier to remain strong in the face of any adversity if we know that, as souls, we never disappear. Let’s we return to our “natural nature” of being souls that have a body.
Durante muchos siglos nos hemos considerado ser cuerpos; no existía la conciencia de ser otra cosa.
No tuvimos que esforzarnos por considerarnos cuerpos; era parte de la cultura humana, aprendida unos de otros, y ellos la aprendieron de aquellos que inicialmente olvidaron su origen, en una época en que la supervivencia era casi imposible para los seres humanos tras los cataclismos. Lucharon por sobrevivir y, al hacerlo, olvidaron que eran almas dentro de cuerpos humanos. Este es, aproximadamente, el origen de por qué nos resulta tan difícil volver a considerarnos almas.
Ahora es esencial, una vez más, saber de dónde venimos para saber adónde vamos. Es más fácil mantenerse fuertes ante cualquier adversidad si sabemos que, como almas, nunca desaparecemos. Volvamos a nuestra “naturaleza natural” de ser almas que tienen un cuerpo.