Fills de Déu però no som déus//God’s children but we are not gods//Hijos de Dios pero no somos dioses

Els pares són pares, els fills són fills, les ànimes són ànimes. Els pares han sigut fills prèviament, els fills poden ser pares algun dia, però les ànimes com a tals, només són ànimes, tret que entrin en un cos humà, llavors són ànimes dins d’un cos humà.
ACLARIMENT: No és que, pel fet que som fills de Shiv Baba (Déu), siguem déus; no.
Hi ha una ànima que és diferent a totes, és la única diferent pel que fa al seu ofici. Té l’ofici de ser el punt de partida de tot, és a dir, és el punt de referència per on tot pot tornar a la «normalitat».
Aquesta Ànima l’hem anomenat Déu, i, no sabria dir perquè se Li diu així, el que sé és que és Únic; és l’Únic per a totes les religions. Ens ha dit que és el Pare de tota ànima, però això no ens converteix en multi-milions de petits «déus»; som ànimes amb l’ofici de experimentar el procés de vida i mort en un cos humà exclusivament. I ara tenim el «deure», o sigui, ens ho devem, de deixar de creure’ns ni només cossos, ni, com alguna vegada he sentit a dir: «jo sóc déu i tu ets déu.»
Només cal que hi pensem una mica: – Faria Déu el que els éssers humans estan fent ara mateix?

Fathers are fathers, children are children, souls are souls. Parents have been children before, children may be fathers one day, but souls as such are only souls, unless they enter a human body, then they are souls within a human body.
CLARIFICATION: It is not that, because we are children of Shiv Baba (God), we are gods; no.
There is one soul that is different from all others, it is the only one different in terms of its office. It has the office of being the starting point of everything, that is, it is the point of reference from which everything can return to “normality”.
We have called this Soul God, and, I could not say why it is called that, what I know is that it is Unique; it is the Unique for all religions. It has told us that it is the Father of every soul, but that does not make us multi-million little “gods”; we are souls with the job of experiencing the process of life and death in a human body exclusively. And now we have the “duty”, that is, we owe it to ourselves, to stop believing ourselves to be just bodies, or, as I once heard it said: “I am god and you are god.”
We just have to think about it a little: – Would God do what human beings are doing right now?

Los padres son padres, los hijos son hijos, las almas son almas. Los padres fueron hijos antes, los hijos pueden ser padres algún día, pero las almas, como tales, son solo almas, a menos que entren en un cuerpo humano; entonces son almas dentro de un cuerpo humano.
ACLARACIÓN: No es que, por ser hijos de Shiv Baba (Dios), seamos dioses; no.
Hay un alma que es diferente de todas, es la única diferente en cuanto a su oficio. Tiene el oficio de ser el punto de partida de todo, es decir, es el punto de referencia desde el cual todo puede regresar a la “normalidad”.
Hemos llamado a esta Alma Dios, y, no sabría decir por qué se llama así, lo que sí sé es que es Único; es el Único para todas las religiones. Nos ha dicho que es el Padre de cada alma, pero eso no nos convierte en multi-millones de pequeños “dioses”; somos almas con la misión de experimentar el proceso de la vida y la muerte exclusivamente en un cuerpo humano. Y ahora tenemos el “deber”, es decir, nos lo debemos a nosotros mismos, de dejar de creernos simples cuerpos, o, como alguna vez he oído decir: “yo soy dios y tú eres dios”.
Solo se necesita pensar un poco en ello: ¿Haría Dios lo que los seres humanos estan haciendo ahora?