Immortalitat
Avui en dia encara s’investiga la manera de traspassar els temps, és a dir , mantenir el cos sense que es faci perible. En tantes cultures i civilitzacions hi ha hagut aquest desig i per ell s’han fet molts rituals, sacrificis humans, animals, etc. Allargar la vida s’ha aconseguit en aquests últims 100 anys a base de la ciència dels medicaments. Sembla ser que la humanitat ha passat per èpoques de gran longevitat, i la ficció ens ha fet somniar la possibilitat de ser testimoni vivent de totes les èpoques, això sí, pagant un grandiós preu: com el que paguen els vampirs que han entregat l’ànima a la foscor.
Doncs, bé, hi ha una manera de ser immortal. Només que s’ha de “pagar” un preu més que raonable i lògic a “la Llum”: tan sols es tracta d’abandonar la idea de ser un cos i esforçar-se en tot moment en recordar que en aquest cos que he obtingut en aquest naixement d’ara sóc l’energia, la guspira, l’ànima que fa que el cos actuï en aquest món físic, en aquest planeta anomenat Terra.
Es diu que, en el primer moment que els éssers humans comencen a repoblar la Terra després d’acabar-se el cicle del món, tot està cobert per l’oceà i una petita porció de terra es manté emergida. N’hi han molt pocs d’ells i en aquell moment a aquell tros de terra se l’anomena Vaikunth, la terra de la immortalitat. Els habitants no tenen consciència de mort perquè son molt conscients de que son ànimes habitant un cos, i després d’una llarga vida plena i joiosa, sense cap sofriment, quan aquell cos que han pogut habitar durant una mitjana de 150 anys ha envellit, senzillament tenen una visió del nen en que van a convertir-se quan l’abandonin. Com que no hi ha consciència de ser un cos.., simplement canvien d’un vell a un en formació a la matriu d’una mare.., i així és com ens ha quedat el desig d’immortalitat a través dels segles, d’aquesta experiència dels nostres ancestres.
A l’Índia hi ha una història molt famosa que s’explica i que se’n fan fins i tot obres de teatre: LA HISTÒRIA DE LA IMMORTALITAT EXPLICADA A PARVATI“ només que és molt diferent d’aquesta.
Immortality
Nowadays, the way to transcend the times is still being investigated, that is, to maintain the body without making it perishable. In so many cultures and civilizations there has been this desire and for it many rituals, human sacrifices, animals, etc. have been made. Extending life has been achieved in the last 100 years based on the science of medicines. It seems that humanity has gone through times of great longevity, and fiction has made us dream of the possibility of being a living witness of all times, yes, paying a great price: like the one paid by vampires who have given up their souls to the darkness.
Well, there is a way to be immortal. Only that you have to “pay” a more than reasonable and logical price to “the Light”: it is only a matter of abandoning the idea of being a body and striving at all times to remember that in this body which I have obtained in this birth of now I am the energy, the spark, the soul that makes the body act in this physical world, on this planet called Earth.
It is said that, in the first moment that human beings begin to repopulate the Earth after the end of the world cycle, everything is covered by the ocean and a small piece of land remains emerged. There are very few of them and at that time that piece of land is called Vaikunth, the land of immortality. The inhabitants are not aware of death because they are very aware that they are souls inhabiting a body, and after a long, full and joyous life, without suffering, when that body that they have been able to inhabit for an average of 150 years has aged, they simply have a vision of the child they will become when they leave it. As there is no consciousness of being a body.., they simply change from an old one to one in formation in the womb of a mother.., and this is how the desire for immortality has remained through the centuries, from this experience of our ancestors.
In India there is a very famous story that is told and of which even plays are made: THE STORY OF IMMORTALITY TOLD TO PARVATI “only it is very different from this one.
Inmortalidad
Hoy en día aún se investiga la manera de traspasar los tiempos, es decir, mantener el cuerpo sin que se haga perecedero. En tantas culturas y civilizaciones ha habido este deseo y por él se han hecho muchos rituales, sacrificios humanos, animales, etc. Alargar la vida se ha conseguido en estos últimos 100 años a base de la ciencia de los medicamentos. Parece ser que la humanidad ha pasado por épocas de gran longevidad, y la ficción nos ha hecho soñar la posibilidad de ser testigo viviente de todas las épocas, eso sí, pagando un grandioso precio: como el que pagan los vampiros que han entregado el alma a la oscuridad.
Pues bien, hay una manera de ser inmortal. Sólo que hay que “pagar” un precio más que razonable y lógico a “la Luz”: sólo se trata de abandonar la idea de ser un cuerpo y esforzarse en todo momento en recordar que en este cuerpo el cual he obtenido en este nacimiento de ahora soy la energía, la chispa, el alma que hace que el cuerpo actúe en este mundo físico, en este planeta llamado Tierra.
Se dice que, en el primer momento que los seres humanos empiezan a repoblar la Tierra después de terminarse el ciclo del mundo, todo está cubierto por el océano y una pequeña porción de tierra se mantiene emergida. Las hay muy pocos de ellos y en ese momento en ese pedazo de tierra se le llama Vaikunth, la tierra de la inmortalidad. Los habitantes no tienen conciencia de muerte porque son muy consicents de que son almas habitando un cuerpo, y después de una larga vida plena y gozosa, sin sufrimiento, cuando aquel cuerpo que han podido habitar durante una media de 150 años ha envejecido, sencillamente tienen una visión del niño en que van a convertirse cuando lo abandonen. Como no hay conciencia de ser un cuerpo.., símplemente cambian de uno viejo a uno en formación en la matriz de una madre.., y así es como nos ha quedado el deseo de inmortalidad a través de los siglos, de esta experiencia de nuestros ancestros.
En la India hay una historia muy famosa que se cuenta y de la que se hacen incluso obras de teatro: LA HISTORIA DE LA INMORTALIDAD CONTADA A PARVATI “sólo que es muy diferente de ésta.