Que no es quedi res a dins
Hi han vegades que m’he trobat tenint un malestar emocional que no sé d’on ve ni de què es tracta. Si no esbrino la causa, segurament em passaria el dia arrossegant aquest sentiment i tenyint de malhumor qualsevol interacció amb els altres. Algunes vegades aquest malestar el pot donar un somni gens agradable, o alguna acció meva o d’altri que no m’ha agradat, i que, per circumstàncies del moment no he pogut resoldre i s’ha quedat a l’ espera en algun racó de la ment. Si em dono temps per a mi i començo a regirar carpetes mentals arxivades, segur que en trobo la causa; perquè, tot es guarda a l’arxivador mental. Quan he trobat on estava guardat aquell instant desagradable, es produeix un «eureka!» i un alliberament instantani. Perquè no hi ha res pitjor que la ignorància de les causes que desencadenen el malestar sentimental. Aleshores, sé si allò es pot arranjar o no, però al menys, he agafat altre cop les regnes del meu món interior.
That nothing stays inside
There are times that I have found myself having an emotional discomfort that I do not know where it comes from or what it is about. If I don’t find out the cause, I would surely spend the day dragging that feeling and tingedding grumpiness any interaction with others. Sometimes that discomfort can be caused by a dream not pleasant, or some action of mine or someone else’s that I did not like, and that, due to the circumstances of the moment, I have not been able to resolve and it has been left waiting in some corner of the mind. If I take time for myself and start rummaging through archived mental folders, I’m sure I’ll find the cause; because everything is kept in the mental filing cabinet. When I have found where that unpleasant moment was stored, it’s produced a eureka! and an instant release. Because there is nothing worse than ignorance of the causes that trigger sentimental discomfort. So, I know if that can be fixed or not, but at least I have taken control of my inner world again.
Que no se quede nada dentro
Hay veces que me he encontrado teniendo un malestar emocional que no sé de dónde viene ni de qué se trata. Si no averiguo la causa, seguramente me pasaría el día arrastrando ese sentimiento y tiñendo de malhumor cualquier interacción con los demás. Algunas veces ese malestar lo puede dar un sueño nada agradable, o alguna acción mía o ajena que no me ha gustado, y que, por circunstancias del momento no he podido resolver y se ha quedado a la espera en algún rincón de la mente. Si me doy tiempo para mí y empiezo a revolver carpetas mentales archivadas, seguro que encuentro la causa; porque todo se guarda en el archivador mental. Cuando he encontrado donde estaba guardado ese instante desagradable, se produce un ¡eureka! y una liberación instantánea. Porque no hay nada peor que la ignorancia de las causas que desencadenan el malestar sentimental. Entonces, sé si aquello se puede arreglar o no, pero al menos he cogido de nuevo las riendas de mi mundo interior.