El veritable esforç espiritual//The true spiritual effort//El verdadero esfuerzo espiritual
El veritable esforç espiritual
Tenir la consciència plena de la connexió amb Déu, és la culminació de l’esforç espiritual.
Benedicció: Tal com quan seieu per tenir ioga(meditació) concentrats, així mateix, mantingueu vostre cor, ment i intel·lecte asseguts amb el Pare. Aquest és el veritable esforç espiritual. Si no hi ha tal esforç espiritual (sadhana), hi ha pregaria (aradhna). De vegades hi ha record (yaad) i de vegades hi han queixes (fariyaad).
Diguem que, si no establim una relació amb Déu, el Pare de l’ànima, de fills del Pare/Mare, no hi ha la consciència de tenir família i ens sentim òrfens.., aleshores ens relacionem amb Déu des de la inferioritat i des de la mendicidad. Li demanem, ens queixem i ens sentim tan vulnerables com una fulla que ha caigut del arbre arrossegada pel vent.
The true spiritual effort
Having full awareness of the connection with God is the culmination of spiritual effort.
Blessing: Just as when you sit for concentrated yoga (meditation), so keep your heart, mind and intellect seated with the Father. This is the true spiritual effort. If there is no such spiritual effort (sadhana), there is prayer (aradhna). Sometimes there is remembrance (yaad) and sometimes there is complaint (fariyaad).
Let’s say that if we do not establish a relationship with God, the Father of the soul, from children to Father/Mother, there is no awareness of having a family and we feel like orphans.., then we relate to God from inferiority and from begging. We ask Him, we complain, and we feel as vulnerable as a leaf that has fallen from a tree blown by the wind.
El verdadero esfuerzo espiritual
Tener plena conciencia de la conexión con Dios es la culminación del esfuerzo espiritual.
Bendición: Así como cuando te sientas para yoga concentrado (meditación), así mantén tu corazón, mente e intelecto sentados con el Padre. Este es el verdadero esfuerzo espiritual. Si no hay tal esfuerzo espiritual (sadhana), hay oración (aradhna). A veces hay recuerdo (yaad) ya veces hay queja (fariyaad).
Digamos que si no establecemos una relación con Dios, el Padre del alma, de hijos a Padre/Madre, no hay conciencia de tener una familia y nos sentimos huérfanos.., entonces nos relacionamos con Dios desde la inferioridad y desde la mendicidad Le pedimos, nos quejamos y nos sentimos tan vulnerables como una hoja que ha caído de un árbol arrastrada por el viento.
luminiscències 2013/2023 