Les «gotes» de felicitat concentrada que venen de Déu, son tals que omplen l’ànima d’una alegria sobtada, com si un raig de llum diluís tota foscor. Des de l’ànima s’escampa per totes les cèl·lules del nostre cos donant-li una inusitada alegria de viure. Per això és tan necessari practicar l’estat concentrat recordant aquest Pare de totes les ànimes que rondem per la Terra. Això se’n diu meditació. «Concentro per uns instants la meva ment en un sol pensament: jo l’ànima, sóc un punt de llum i el meu Pare de l’ànima també ho és». Es pot recordar Déu i també l’ànima que som, com una estrella que fulgeix en el cel de la nit. Mantenir aquest pensament i visualització tant com es pugui.., i si se’n va el podem tornar a fer venir, perquè, som cadascú de nosaltres els creadors dels pensaments. Embevent aquestes «gotes» de felicitat, ens omplim d’elles i quan ja no n’hi càpiguen més dins del nostre cor.., deixem-les que s’escampin allà on siguin necessàries.
The “drops” of concentrated happiness that come from God, are such that they fill the soul with a sudden joy, as if a ray of light diluted all darkness. From the soul it spreads through all the cells of our body giving it an unusual joy of living. That is why it is so necessary to practice the concentrated state remembering this Father of all the souls that we roam the Earth. This is called meditation. “I concentrate my mind for a few moments on a single thought: I the soul, am a point of light and my Father of the soul is also one.” You can remember God and also the soul that we are, like a star that gleams in the night sky. Maintain this thought and visualization as much as possible.., and if it goes away we can make it come back, because, each of us is the creator of thoughts. By soaking up these “drops” of happiness, we fill ourselves with them and when they can no longer fit inside our hearts…, let them spread wherever they are needed.
Las «gotas» de felicidad concentrada que vienen de Dios, son tales que llenan el alma de una alegría repentina, como si un rayo de luz diluyera toda oscuridad. Desde el alma se esparce por todas las células de nuestro cuerpo dándole una inusitada alegría de vivir. Por eso es tan necesario practicar el estado concentrado recordando a este Padre de todas las almas que rondamos por la Tierra. Esto se llama meditación. “Concentro por unos instantes mi mente en un solo pensamiento: yo el alma, soy un punto de luz y mi Padre del alma también lo es”. Se puede recordar a Dios y también al alma que somos, como una estrella que destella en el cielo de la noche. Mantener este pensamiento y visualización todo lo posible.., y si se va lo podemos volver a hacer venir, porque somos cada uno de nosotros los creadores de los pensamientos. Embebiendo estas «gotas» de felicidad, nos llenamos de ellas y cuando ya no quepan más dentro de nuestro corazón.., dejémoslas que se esparzan allí donde sean necesarias.