Costa però avancem//It’s hard but we move forward//Cuesta pero avanzamos

Qui sóc jo per jutjar, per infamar, per rebutjar a algú per la seva manera de ser? Tot i així, malgrat les meves intencions, de vegades em sento inclinada a fer-ho.

• CONSELL DIVÍ: Fins i tot l’ últim fill és molt estimat, perquè és feble. «Independentment del vostre estat o naturalesa, encara sou Meus.» Així mateix, el Pare és vostre.
• Així doncs, no vegeu la naturalesa i els sanskars d’aquell, sinó que, tingueu bons desitjos i sentiments purs.

Molt sovint tinc experiències d’aquesta mena.., massa vegades, i, penso que això passa perquè encara no he resolt aquesta manca en mi. Fins que no ho resolgui de base en el moment en que alguna situació així em ve.., seguiré debatent-me en la mateixa batalla. De vegades em pregunto: -estic avançant?.-
Sí.., estic avançant!, només em cal fer una ullada enrere, comparar les antigues situacions i les conseqüències resultants amb les d’ara. Abans em desesperava.., ara mantinc la calma, intento reaccionar en positiu i veure les virtuts de l’altre obviant l’evidència negativa que desgraciadament és més fàcil copsar, perquè sembla que ens hem estat educant per veure el pitjor de cadascú.

Who am I to judge, to defame, to reject someone for their way of being? Still, despite my intentions, sometimes I feel inclined to do so.

• DIVINE ADVICE: Even the last child is very dear, because he is weak. “Regardless of your state or nature, you are still Mine.” Likewise, the Father is yours.
• So, do not see the nature and sanskars of that one, but rather, have good desires and pure feelings.

Very often I have experiences of this kind.., too many times, and, I think this happens because I have not yet resolved this lack in me. Until I resolve it from the ground up the moment such a situation comes to me.., I will continue to struggle in the same battle. Sometimes I ask myself: -am I making progress? –
Yes.., I am making progress!, I just have to look back, compare the old situations and the resulting consequences with those of now. Before I despaired.., now I keep calm, I try to react positively and see the virtues of the other, ignoring the negative evidence that unfortunately is easier to grasp, because it seems that we have been educating ourselves to see the worst in each other.

¿Quién soy yo para juzgar, denostar o rechazar a alguien por su forma de ser? Aun así, a pesar de mis intenciones, a veces me siento inclinada a hacerlo.

• CONSEJO DIVINO: Incluso el último hijo es muy querido, porque es débil. “Independientemente de vuestro estado o naturaleza, aún sois Míos”. De igual manera, el Padre es vuestro.
• Así que no veáis la naturaleza ni los sanskares de aquel, sino que, tened buenos deseos y sentimientos puros.

Muy a menudo tengo experiencias de este tipo.., demasiadas veces, y creo que esto sucede porque aún no he resuelto esta carencia en mí. Hasta que no la resuelva desde la raíz en el momento en que se me presente una situación así, seguiré luchando en la misma batalla. A veces me pregunto: ¿Estoy avanzando?
Sí.., ¡estoy avanzando! Solo tengo que mirar hacia atrás, comparar las situaciones pasadas y sus consecuencias con las actuales. Antes me desesperaba, ahora mantengo la calma, trato de reaccionar positivamente y ver las virtudes del otro, ignorando las evidencias negativas que, desafortunadamente, son más fáciles de captar, porque parece que nos hemos estado educando para ver lo peor de cada cual.