Us heu preguntat mai per què s’oblida tan ràpid un somni i un altre, en canvi, queda gravat per sempre?
De cert no ho sé pas, però puc deduir que el subconscient (el magatzem on arxivem tot el que no podem processar) fa sortir alguna impressió, experiència o problema que la vida no ens ha permès resoldre per la seva rapidesa, i, aleshores, en el moment en que la matèria no compta.., ens ho plantifica al davant i ho revivim d’una manera singular, com si el temps fos etern en aquells moments en què ens hem desfet del cos, a la nit, dormint. I.., si ha estat una experiència molt colpidora, aquell somni el recordarem per sempre.., sinó, només serà una cosa més resolta a nivell de l’inconscient.
Hem de donar gràcies de que la nostra memòria sigui tan selectiva, ja que això s’aplica al llarg de totes les nostres «vides» hagudes.., sinó, us imagineu si recordéssim cada detall de tots el naixements que hem tingut? Ara però.., no tot s’oblida, no tot s’esborra.., hi han «detalls» que de vegades s’escapen.., en forma de somnis molt estranys: -jo sóc jo, però tinc una altra imatge…? És la meva família.., però no són la meva família actual?- Us ressonen aquests somnis? Són, de segur, experiències viscudes en altres «vides» que hem tingut. Però el que mai canvia.., és l’essència que sóc, l’ànima que va de cos en cos al llarg del temps. Per l’ànima el temps no compta, només quan és en un cos.
Have you ever wondered why one dream is forgotten so quickly and another, on the other hand, remains recorded forever?
I really don’t know, but I can deduce that the subconscious (the warehouse where we archive everything we can’t process) brings out some impression, experience or problem that life has not allowed us to resolve due to its speed, and then, at the moment when matter doesn’t count…, it plants it in front of us and we relive it in a unique way, as if time were eternal in those moments when we have gotten rid of the body, at night, sleeping. And…, if it has been a very moving experience, we will remember that dream forever…, otherwise, it will only be something more resolved at the level of the unconscious.
We should be thankful that our memory is so selective, since this applies throughout all our “lives” we have had…, but can you imagine if we remembered every detail of all the births we have had? Now however…, not everything is forgotten, not everything is erased…, there are “details” that sometimes escape…, in the form of very strange dreams: -I am me, but I have another image…? Is it my family…, but are they not my current family?- Do these dreams resonate with you? They are, for sure, experiences lived in other “lives” that we have had. But what never changes…, is the essence that I am, the soul that goes from body to body over time. For the soul, time does not count, only when it is in a body.
¿Te has preguntado alguna vez por qué un sueño se olvida tan rápido y otro, en cambio, queda grabado para siempre?
Realmente no lo sé, pero puedo deducir que el subconsciente (el almacén donde archivamos todo lo que no podemos procesar) saca a la luz alguna impresión, experiencia o problema que la vida no nos ha permitido resolver debido a su ritmo vertiginoso, y entonces, en el momento en que la materia no importa…, lo planta frente a nosotros y lo revivimos de una manera única, como si el tiempo fuera eterno en esos instantes en que nos hemos desprendido del cuerpo, por la noche, mientras dormimos. Y…, si ha sido una experiencia muy conmovedora, recordaremos ese sueño para siempre…, de lo contrario, será solo algo más resuelto a nivel del inconsciente.
Deberíamos agradecer que nuestra memoria sea tan selectiva, ya que esto se aplica a todas nuestras “vidas” que hemos tenido…, pero ¿te imaginas si recordáramos cada detalle de todos nuestros nacimientos? Ahora bien, no todo se olvida, no todo se borra…, hay “detalles” que a veces se escapan…, en forma de sueños muy extraños: —Soy yo, pero tengo otra imagen… ¿Es mi familia…, pero no es mi familia actual?— ¿Te resultan familiares estos sueños? Son, seguramente, experiencias vividas en otras “vidas” que hemos tenido. Pero lo que nunca cambia…, es la esencia que soy, el alma que va de cuerpo en cuerpo a lo largo del tiempo. Para el alma el tiempo no cuenta, solo cuando está en un cuerpo.