Una nova perspectiva//A new perspective//Una nueva perspectiva

Fer l’esforç de ser conscient de l’ànima, és un esforç que mai es perdrà. Hem estat inconscients de ser l’ànima massa temps i ara cal que tinguem molta pràctica en estar-ne conscient.
PUNT: L’esforç mai no es malgasta; sempre val la pena.
Esforçar-se en quelcom que valgui la pena, com ara ser conscient de ser l’ànima, és un acte valuós per dues coses: l’una és que un mateix pot estar espiritualment orgullós d’estar assolint una nova consciència, i l’altre és que el benefici que hi haurà en el futur serà especialment intens en els moments finals.
Quan després de practicar aquesta consciència nova assolim de forma «natural» la consciència de ser l’ànima, tot adquireix una nova perspectiva; res fineix, res és definitiu, tot està bé.., perquè l’ànima és eterna, perquè l’ànima mai pot morir. Perquè l’ànima només és un actor en el «drama» de la vida, i, un actor després d’actuar se’n torna a casa i no l’afecta el guió de l’obra que ha interpretat.
Making the effort to be conscious of the soul is an effort that will never be wasted. We have been unconscious of being the soul for too long and now we need to have a lot of practice in being conscious of it.
POINT: Effort is never wasted; it is always worth it.
Making an effort in something worthwhile, such as being conscious of being the soul, is a valuable act for two reasons: one is that one can be spiritually proud of being able to achieve a new consciousness, and the other is that the benefit that will be there in the future will be especially intense in the final moments.
When after practicing this new consciousness we naturally achieve the consciousness of being the soul, everything takes on a new perspective; nothing ends, nothing is definitive, everything is fine… because the soul is eternal, because the soul can never die. Because the soul is only an actor in the “drama” of life, and, after acting, an actor returns home and is not affected by the script of the play he has performed.
Esforzarse por ser conscientes del alma es un esfuerzo que nunca se desperdicia. Hemos sido inconscientes de ser alma durante demasiado tiempo y ahora necesitamos practicar mucho para ser conscientes de ello.
PUNTO: El esfuerzo nunca se desperdicia; siempre vale la pena.
Esforzarse en algo valioso, como en ser conscientes del alma, es un acto valioso por dos razones: primero, porque uno puede sentirse espiritualmente orgulloso de alcanzar una nueva conciencia; y segundo, porque el beneficio futuro será especialmente intenso en los momentos finales.
Cuando, tras practicar esta nueva conciencia, alcanzamos de forma “natural” la conciencia de ser el alma, todo adquiere una nueva perspectiva; nada termina, nada es definitivo, todo está bien… porque el alma es eterna, porque el alma nunca muere. Porque el alma es solo un actor en el “drama” de la vida, y, después de actuar, un actor regresa a casa y no se ve afectado por el guion de la obra que ha representado.