L’ànima torna a «volar» lliure//The soul “flies” free again//El alma vuelve a “volar” libre

En tot hi ha positivitat si així ho volem veure.., encara que de vegades es fa difícil, perquè els danys causats ens fereixen molt interiorment, degut a identificar-nos amb el cos, amb la matèria.
PUNT: Quan una ànima deixa el seu cos, es diu: Quan mors, el món és mort per a tu. L’ànima s’allibera de qualsevol lligam fins que pren un altre cos.
Hem d’estar preparats per a tot: «pel bo i pel dolent», per a que no hàgim de viure constantment damunt d’una onada aguantant l’equilibri del benestar interior.
Per això.., aferrar-nos a la consciència de ser l’ànima —l’element no material— estabilitza el nostre nucli del cor; ens fa menys vulnerables als canvis. Sí, els veiem, però no ens transporten damunt d’una muntanya russa d’emocions i de trasbalsos; al capdavall.., si no som matèria.., què ens pot fer mal?
Mentre estem en un cos interactuem amb la matèria i en copsem totes les vicissituds lligades a ella; ho notem tot a través dels sentits, però quan deixem el cos.., res es nota, i, fins i tot, tots els lligams d’aquella vida es trenquen. És com si ens alliberéssim d’un llast; l’ànima torna a «volar» lliure per uns instants, fins que troba el nou cos, la nova matèria amb la que s’ha de vestir de nou.

There is positivity in everything if we choose to see it that way.., even though it can be difficult at times, because the harm inflicted wounds us deeply within a result of identifying ourselves with the body, with matter.
POINT: When a soul leaves its body, the saying goes: When you die, the world is dead to you. The soul is freed from all attachments until it takes on another body.
We must be prepared for everything: “the good and the bad”, so that we do not have to live constantly riding a wave, struggling to maintain our inner balance of well-being.
That is why.., holding fast to the awareness of being the soul —the non-material element— stabilizes our heart’s core; it makes us less vulnerable to change. Yes, we see changes, but they do not sweep us up in a rollercoaster of emotions and turmoil; after all.., if we are not matter.., what can truly harm us?
While we inhabit a body we interact with matter and experience all the vicissitudes linked to it; we perceive everything through the senses, yet, when we leave the body.., nothing is felt in that way, and even, the ties to that life are severed. It’s as if we were shedding a heavy burden; the soul “flies” free again for a time, until it finds the new body, the new matter with which it must clothe itself once more.

En todo hay positividad si así decidimos verlo.., aunque a veces resulte difícil, ya que los daños causados nos hieren profundamente debido a que nos identificamos con el cuerpo, con la materia.
PUNTO: Cuando el alma abandona el cuerpo, se dice: “Cuando mueres, el mundo está muerto para ti”. El alma se libera de todos las ataduras hasta que adopta otro cuerpo.
Debemos estar preparados para todo: “para lo bueno y para lo malo”, para no tener que vivir constantemente encima de una ola, luchando por mantener nuestro equilibrio del bienestar interior.
Por eso, aferrarnos a la conciencia de ser el alma —el elemento no material— estabiliza nuestro núcleo del corazón y nos hace menos vulnerables a los cambios. Sí, los percibimos, pero estos no nos arrastran a una montaña rusa de emociones y agitación; al fin y al cabo.., si no somos materia.., ¿qué nos puede dañar?
Mientras estamos en un cuerpo, interactuamos con la materia y experimentamos todas las vicisitudes ligadas a ella; percibimos todo a través de los sentidos. Sin embargo, al abandonar el cuerpo, nada se siente, e, incluso se rompen las ataduras de esa vida. Es como si nos liberáramos de un lastre; el alma vuelve a “volar” libre por unos instantes, hasta que encuentra el nuevo cuerpo, la nueva materia con la que deberá vestirse una vez más.