Jo, la consciència/I, the conscience/Yo, la conciencia
Jo, la consciència
♥De vegades sento que la ment és com un vaixell a la deriva i que l’intel·lecte és el timó que gira a l’impuls de les corrents que troba la nau i que la consciència està adormida al peu del timó; la única que pot reconduir el barco es deixa endur pel rumb aleatori de la ment. Tot objectiu rau en la consciència. Si no s’ha despertat la consciència.., no hi ha objectiu; tan sols seguim d’esma dirigits per la rutina, l’espai de confort sota el timó, confiats perquè no cal marcar cap rumb seguim deixant que el vaixell 
senzillament vagi navegant. Potser arriba un dia en que la son s’acaba i t’adones que vas a la deriva, i, si encara no és massa tard, si encara no has encallat en una barrera de coralls, tinguis prou força i determinació per tornar a agafar el timó de l’intel·lecte i ser quí guia, finalment, el vaixell, la ment.
I, the conscience
♥Sometimes I feel that the mind is like a ship adrift and that the intellect is the rudder that turns to the impulse of the currents that the ship encounters and that the consciousness is asleep at the foot of the rudder; the only one who can redirect the ship is carried away by the random direction of the mind. All objective lies in consciousness. If consciousness has not been awakened.., there is no goal; we just continue mechanically guided by the routine, the comfort space under the helm, confident because there is no course to set, we continue to let the ship simply is sailing. Perhaps a day comes when the dream is over and you realize that you drift, and, if it is not too late, if you have not yet run aground in a coral reef, you may have enough strength and determination to catch again helm of the intellect and to be the one who guides, finally, the ship, the mind.
Yo, la conciencia
♥A veces siento que la mente es como un barco a la deriva y que el intelecto es el timón que gira al impulso de las corrientes que encuentra la nave y que la conciencia está dormida al pie del timón; la única que puede reconducir el barco se deja llevar por el rumbo aleatorio de la mente. Todo objetivo radica en la conciencia. Si no se ha despertado la conciencia.., no hay objetivo; tan sólo seguimos maquinalmente dirigidos por la rutina, el espacio de confort bajo el timón, confiados porque no hay que marcar ningún rumbo, seguimos dejando que el barco sencillamente vaya navegando. Quizás llega un día en que el sueño se termina y te das cuenta que vas a la deriva, y, si todavía no es demasiado tarde, si aún no has encallado en una barrera de corales, tengas suficiente fuerza y determinación para volver a coger el timón del intelecto y ser quién guía, finalmente, el barco, la mente.
luminiscències 2013/2023 