Una «cançó» al cor//A “song” in the heart//Una “canción” en el corazón

Hi ha moments en els que ens podem sentir desanimats, vençuts, sense esma, degut a creure que som éssers grisos, en veure l’èxit d’alguns que han fet coses similars a les que hem fet nosaltres, però ells han triomfat i nosaltres portem una vida que no s’hi pot comparar.

Dins meu hi tinc tot el millor, només l’haig de fer sorgir tal com una llavor brota quan se la cuida amb aigua i sol. Jo l’ànima sóc una rèplica de Déu, i tinc tots el Seus valors dins meu.

Com ho puc fer perquè aquest cant intern es torni tan natural com el respirar?
Mentre camino, mantinc això en la meva consciència, com una cançó del cor.

Pensem que cadascú té un paper diferent a interpretar en aquest món de la matèria. És com en un argument on els personatges els «toca» un paper a fer que pot ser bo, molt bo, senzill, o, dolent o molt dolent, complicat. Si ens mirem els uns al altres d’aquesta manera, no ens preguntarem perquè aquell és una persona tan cruel, dèspota, o, aquell altra és una persona tan santa i sacrificada, o, aquella persona té tanta «mala sort». Hi haurà més pau i tranquil·litat en cadascú perquè entendrem el «drama».

There are times when we can feel discouraged, defeated, without purpose, due to believing that we are gray beings, seeing the success of some who have done similar things to what we have done, but they have triumphed and we lead a life that cannot be compared to them.

I’ve all the best within me, I only have to make it emerge just as a seed sprouts when it is cared for with water and sun. I, the soul, am a replica of God, and I have all His values ​​within me.

How can I make this internal chant become as natural as breathing?
While I walk, I keep this in my consciousness, like a song in the heart.

Let’s think that each one has a different role to play in this world of matter. It’s like in a plot of a movie where the characters are “assigned” a role to play that can be good, very good, simple, or, bad or very bad, complicated. If we look at each other in this way, we’ll not wonder why this person is so cruel, a despot, or that other person is so holy and sacrificial, or that person has so much “bad luck.” There will be more peace and tranquility in each one because we’ll understand the “drama.”

Hay momentos en que nos sentimos desanimados, derrotados, sin propósito, al creer que somos seres mediocres, al ver el éxito de algunos que han hecho cosas similares a las nuestras, pero ellos han triunfado y nosotros llevamos una vida que no se puede comparar.

Llevo lo mejor dentro de mí; solo tengo que dejarlo aflorar, como una semilla que brota cuando se la cuida con agua y sol. Yo, el alma, soy un réplica de Dios y llevo todos Sus valores en mi interior.

¿Cómo puedo hacer que este canto interno sea tan natural como respirar?
Mientras camino, lo mantengo presente en mi conciencia, como una canción del corazón.

Pensemos que cada uno tiene un papel diferente que desempeñar en este mundo de la materia. Es como en un argumento donde a los personajes se les “asigna” un papel que puede ser bueno, muy bueno, simple, o malo, muy malo, complicado. Si nos miramos de esta manera, no nos preguntaremos por qué esta persona es tan cruel, un déspota, o aquella otra tan santa y abnegada, o aquella persona tiene tanta “mala suerte”. Habrá más paz y tranquilidad en cada uno porque comprenderemos el “drama”.