On vols tenir els «peus»//Where do you want to have your “feet”//Dónde quieres tener los “pies”

Hi han dues maneres de portar el canvi cap a la espiritualitat: entrar-hi sense pensar-s’ho, o, fer-ho de mica en mica.
La primera forma de entrar-hi, és directa, i sí, comporta un trasbals perquè sacseja la antiga forma de viure, però és tal com quan t’arrenques un esparadrap, que si ho fas de cop només és un segon.
L’altra manera d’enfocar-ho, un dia una cosa, un dia una altra cosa.., no representa cap trasbals, però tampoc cap canvi evident, tot segueix igual pel que fa a la forma de viure o veure la vida. I potser també hi poden haver dubtes, perquè no hi han evidències clares; no es té cap experiència que t’ajudi a seguir endavant. Es podria comparar amb com quan algú té un peu en un bot i l’altre peu en un altre bot.., hi ha confusió, dubtes de si et mantindràs en equilibri, o si finalment cauràs a l’aigua. Perquè una barca porta una direcció, i l’altra, l’oposada.

There are two ways to bring about change towards spirituality: entering it without thinking about it, or doing it little by little.
The first way of entering it is direct, and yes, it involves a disruption because it shakes the old way of living, but it is like when you tear off a bandage, which if you do it all at once is only for a second.
The other way of approaching it, one day one thing, one day another thing…, does not represent any disruption, but also no obvious change, everything remains the same in terms of the way you live or see life. And perhaps there can also be doubts, because there is no clear evidence; you do not have any experience that helps you move forward. It could be compared to when someone has one foot in one boat and the other foot in another boat…, there is confusion, doubts about whether you will keep your balance, or if you will finally fall into the water. Because one boat goes one direction, and the other, the opposite.

Hay dos maneras de llevar el cambio hacia la espiritualidad: adentrándote en ella sin pensarlo, o haciéndolo poco a poco.
La primera forma es directa, y sí, implica una ruptura porque sacude la vieja forma de vida, pero es tal como cuando te quitas un esparadrapo, que si lo haces de golpe solo dura un segundo.
La otra forma de abordarla, un día una cosa, otro día otra…, no representa ninguna ruptura, pero tampoco un cambio evidente; todo permanece igual en cuanto a la forma en que vives o ves la vida. Y quizás también surjan dudas, porque no hay evidencias claras; no tienes ninguna experiencia que te ayude a avanzar. Podría compararse con cuando alguien tiene un pie en un bote y el otro en otro bote…, hay confusión, dudas sobre si mantendrás el equilibrio o si acabarás cayendo al agua. Porque una barca va en una dirección y la otra, en la opuesta.