L’essència perduda entremig de llegendes//The lost essence amidst legends//La esencia perdida en medio de leyendas

Quan el passat torna a ser el present o el futur, es donen situacions rares com les que estan plasmades en les escriptures, concretament en el Gita, on s’hi diu i es relata que hi va haver la Gran Guerra del Mahabharata i que es va lluitar amb míssils; amb míssils..? Hi van haver míssils milers d’anys enrere? Exactament hi diu que quan l’ull de Shankar es va obrir van sortir míssils del seu estómac! Aquí s’hi barregen dos conceptes, l’un és el físic (la Guerra dels míssils) i l’altre és el subtil (l’ull de Shankar, que s’obre al coneixement o tercer ull).
Quan passen els segles, les històries es confonen, perden objectivitat i es queden només amb l’essència perduda entremig de llegendes.
Alguna cosa grandiosa va succeir que fos digne de ser immortalitzat en escriptures religioses, oi?
Estudiant Raja Ioga, vaig desxifrant incògnites, i, m’adono que el temps deu ser cíclic, repetitiu com repeteix el seu cicle una roda de bicicleta veient com va i ve una marca en un punt del pneumàtic, per mencionar-ne algun exemple. Així mateix passa amb el temps del món, allò que era el passat ara és el present i serà el futur. Per aquest motiu, per que alguna cosa ha quedat «registrada» en el subconscient ancestral, en les escriptures es parla de coses que semblen incoherents, i, també barrejant-hi conceptes semblants però diferents: La Gran Guerra del Mahabharata podria ser una revolució (guerra) en la mentalitat de les persones que anteriorment Déu degué inculcar en les ments mitjançant un ensenyament, tal com ara mateix està passant amb els Seus ensenyaments del Raja Ioga. Potser després o alhora hi va haver un gran conflicte on hi van jugar un paper els míssils. Passat, present i futur.., què són sinó marques en punts de la roda del temps que va girant?

When the past becomes the present or the future again, rare situations occur, such as those embodied in the scriptures, specifically in the Gita, where it is said and narrated that there was the Great War of the Mahabharata and that it was fought with missiles; with missiles..? Were there missiles thousands of years ago? It says exactly that when Shankar’s eye opened, missiles came out of his stomach! Here two concepts are mixed, one is the physical (the Missile War) and the other is the subtle (Shankar’s eye, that opens to the knowlege, or third eye).
As the centuries pass, the stories get confused, lose objectivity and are left with only the lost essence amidst legends.
Something grandiose happened that was worthy of being immortalized in religious scriptures, right?
Studying Raja Yoga, I deciphered unknowns, and I realized that time must be cyclical, repetitive as a bicycle wheel repeats its cycle by seeing how a mark comes and goes at a point on the tire, to mention an example. The same thing happens with time in the world, what was the past is now the present and will be the future. For this reason, because something has been “recorded” in the ancestral subconscious, the scriptures speak of things that seem incoherent, and also mix similar but different concepts: The Great War of the Mahabharata could be a revolution (war) in the mentality of people that God must have previously instilled in the minds through a teaching, just as is happening right now with His teachings of Raja Yoga. Perhaps later or at the same time there was a great conflict in which missiles played a role. Past, present and future.., what are they but marks at points on the wheel of time that is turning?

Cuando el pasado vuelve a ser el presente o el futuro, se dan situaciones raras como las plasmadas en las escrituras, concretamente en el Gita, donde se dice y se relata que hubo la Gran Guerra del Mahabharata y que se luchó con misiles; ¿con misiles..?¿Hubo misiles miles de años atrás? ¡Exactamente dice que cuando el ojo de Shankar se abrió salieron misiles de su estómago! Aquí se mezclan dos conceptos, uno es el físico (la Guerra de los misiles) y el otro es el sutil (el ojo de Shankar, que se abre al conocimiento o tercer ojo).
Cuando pasan los siglos, las historias se confunden, pierden objetividad y se quedan sólo con la esencia perdida en medio de leyendas.
Algo grandioso sucedió que fuera digno de ser inmortalizado en escrituras religiosas, ¿no?
Estudiando Raja Yoga, voy descifrando incógnitas, y, me doy cuenta de que el tiempo debe ser cíclico, repetitivo como repite su ciclo una rueda de bicicleta viendo cómo va y viene una marca en un punto del neumático, por mencionar algún ejemplo. Asimismo ocurre con el tiempo del mundo, lo que era el pasado ahora es el presente y será el futuro. Por este motivo, por que algo ha quedado «registrado» en el subconsciente ancestral, en las escrituras se habla de cosas que parecen incoherentes, y, también mezclando conceptos parecidos pero diferentes: La Gran Guerra del Mahabharata podría ser una revolución (guerra) en la mentalidad de las personas que anteriormente Dios debió inculcar en las mentes mediante Raja Yoga. Quizás después o al mismo tiempo hubo un gran conflicto donde jugaron un papel los misiles. Pasado, presente y futuro… ¿qué son sino marcas en puntos de la rueda del tiempo que va girando?